El lobby

El cas del batle Ginard, de Campos, només té dues lectures possibles en clau de partit (a més de les psicològiques que no em corresponen). O bé UM és una gàbia de grills sortits de mare on cadascú fa la guerra pel seu compte i a Campos decideixen el contrari del que diuen al carrer del Sindicat sense que ningú no tengui l'autoritat suficient per imposar les decisions de la direcció o bé han decidit que dinamitar el pacte no els interessava però sí erosionar-lo lentament i irresponsable i, per això, utilitzen la comandera de Ginard, les seves nul·les intencions de complir el pacte de relleu en la batlia a fi d'any, per a tal fi.

No hi ha altres raons possibles i qualsevol d'elles ofereix la mesura justa del que són i volen ser: un lobby de pressió, pragmàtic i sense ideologia on el profit que n'aconsegueixen uns valida el que pretenen aconseguir els altres. Potser el país no dóna per més i no tendrem mai partits de dreta als quals se'ls pugui identificar pel discurs (potser, tampoc d'esquerra) i no només pels interessos personals dels seus principals dirigents. País!