nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
26°

Goirigolzarri, pilota d'or

La setmana passada es va fer públic que José Ignacio Goirigolzarri abandonava el seu càrrec com a conseller delegat del banc BBVA; pel que es veu, aquest senyor deixava el seu lloc de feina perquè les seves aspiracions a la presidència de l'entitat quedaven estroncades, però el que tothom va destacar va ser que Goirigolzarri es jubilava i s'emportant-se la quantitat de 53 milions d'euros. Això va originar un debat inflat i ridícul en entorns polítics i periodístics, enmig del qual s'han deixat anar paraules com ‘indecència', ‘ètica' i ‘vergonya'. Diguem, però, la veritat: Goirigolzarri, de 55 anys, cobrarà 3,4 milions d'euros a l'any, i els cobrarà mentre no esgoti la provisió de fons que per aquesta pensió ha fet el banc per qui treballava, la qual sí puja a 53 milions d'euros. És a dir, que Goirigolzarri, per acabar cobrant aquesta quantitat, ha de viure fins als 70 anys, cosa més que probable (i des d'aquí li desitgem llarga vida).

Doncs bé: un senyor es jubila i cobrarà 3,4 milions d'euros a l'any, i això motiva escarafalls i debats encesos, però alhora que aquesta notícia saltava de les pàgines d'economia a les d'opinió se'n feia pública també una altra: el pilot Fernando Alonso cobrarà 25 milions d'euros cada any durant les pròximes 6 temporades, temps durant el qual Alonso pilotarà els bòlits de Ferrari. Aquesta notícia, però, a ningú no ha escandalitzat. Ningú no s'ha posat les mans al cap ni ha parlat d'ètica, moral, capitalisme malalt o d'escàndol. Per què? Em sembla que en aquest país tothom entén que el que fa Alonso -o qualsevol jugador de futbol de primer nivell- és difícil, que demana talent i preparació; en el món hi ha poques persones capacitades per pilotar un cotxe a tres-cents quilòmetres per hora i avançar un altre pilot de competències semblants en un revolt tancat, jugant-se la integritat física i el prestigi d'una escuderia.

Això tothom ho entén -i molts ho aplaudeixen-: així, Messi s'embutxaca cada any 28,6 milions d'euros perquè és el millor jugador de futbol del món -el que fa amb una pilota als peus només és imitable per 3 o 4 jugadors d'elit, també molt ben pagats-, però un senyor que treballa en un banc -negoci legal, necessari per a la nostra vida econòmica- al qual ha fet guanyar diners a balquena amb decisions encertades, no pot guanyar, sense ser criticat, 5 milions a l'any, i jubilar-se amb 3,4 fins als 70 anys. Si la gent -periodistes inclosos- sabés tant d'economia i negocis com de futbol o de fórmula 1 no hi hauria escàndol possible. Tot plegat, una confusió demagògica, a més, i que passa per alt una cosa: Goirigolzarri té dues carreres universitàries, ha estudiat a Anglaterra i als EUA, i ha fet durant molt de temps de professor a Deusto. Després ens queixem de què la nostra joventut no estudia, però els mateixos que se'n lamenten fustiguen qui amb coneixements, estudis, constància i encert ha aconseguit fer guanyar tants diners a la seva empresa que aquesta l'acomiada amb pensions milionàries. De la nostra estupidesa se'n nodreix una indústria ben pròspera.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Fer, fa mes de 12 anys
El senyor Laporta organitza un espectacle circ anomenat futbol. La gent que hi va, que ho fa PERQUÈ VOL, paga 50 euros per pressenciar el partit. D'altres el compren a la televisió digital per 12 euros o d'altres el veuen per la tele en obert, i a canvi veuen la publicitat que ha pagat a la televisió per a que pagui al sr. Laporta per a que els deixi retransmetre el partit. D'altres compren el Marca, semblant, o el llegeixen per internet.
Després, el sr. Laporta fa el que vol amb els diners que guanya, i els reparteix, una mica al Messi, una mica al Puyol i una mica al Pedrito, com vol. Fa amb aquests diners el mateix que fa un sabater que ven sabates. Potser amb el que guanya es compra una piruleta o un cotxe. El que és interessant és que qui compra les sabates o un ticket pel Barça ho fa perquè vol. Jo, per exemple, venc colònies. No tinc tant d'èxit com el sr. Laporta, sembla. Es fa el que es pot.
El mateix bastant exactament pel BBVA.

I punto.
Valoració:0menosmas
Per Miquel, fa mes de 12 anys
Un bon article i una reflexió a tenir molt en compte. Quan rebran quantitats semblants els científics o els investigadors brillants?
Valoració:4menosmas
Per xap, fa mes de 12 anys
Jo trob tant aberrant una cosa com l'altre, i si que m'he duc ses mans a nes cap quan veig fitxatges per 90 i pico milions d'euros, o sous de 30 milions per any.

Crec que es una animalada, que gent cobri aquestes barbaritats, ja sigui per una feina ben feta, com per simplement entretenir sa gent. Crec que s'hauria d'equiparar una mica, despres se queixen de sa crisi, pero es que es pobres cobren poc, i es rics cobren molt, aixi no hi ha possibilitat d'arribar tots alla mateix
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente