algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

L'hora de la ciutadania

Ja fa bastants mesos vaig explicar que, al meu parer, no quedava més remei que tornar a fer eleccions, ja que algunes de les institucions autonòmiques viuen una crisi extrema a causa d'haver estat usades per al benefici particular de Jaume Matas i el seu cercle de col·laboradors, que en deixaren l'erari i el prestigi sota mínims.

Passat aquest temps, hem comprovat, amb amargor i indignació, que la ferida és molt més profunda que no semblava i que els actuals gestors es mostren incapaços de solucionar uns problemes que superen no sé si les seves capacitats, però sí les seves competències. Pens que ha arribat l'hora de donar la paraula als ciutadans. Però no crec que basti fer unes eleccions. Cal revisar el sistema institucional de les Balears. Descobrir allò que el fa tan fràgil i vulnerable, acabar d'una vegada amb els sistemes de control de la ciutadania i de clientelisme electoral i apostar per un sistema més robust, amb mecanismes totalment democràtics.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Planas Garriga, fa mes de 14 anys
La corrupció del sistema (I, i II)

Tothom va veure com, quan i per què UM es va sortir de botador al Consell de Mallorca; i com l'endemà UM no va tenir coratge d'enrojolar-se posant-se la vergonya de votar una reprovació dels informatius de Televisió de [M], una moció aprovada conjuntament amb els creadors i seguidors d'aquella IB3 dels Dávila, Schwartz, Umbert, etc. que va ser tan representativa de la nostra cultura i idiosincràsia, gran exemple de independència política, amb tota aquella gent tan identificada amb l'equànime imparcialitat política del PP.
Arrelada en amplis sectors de la nostra societat poc avesada a interessar-se per la política creix la idea de que la corrupció política afecta tots els partits polítics. És fàcil d'escoltar llavors allò de “tots són iguals” i/o “aquells que no ho fan és perquè no tenen la clau del calaix”, etc.. Obviament abona aquest terreny l'aparició continua de tants i tants de casos de corrupció que ajuden a fer major aquest sentiment. La reiteració d'aquest fenomen en temps de crisi econòmica aguda fa més fàcil l'aparició d'idearis populistes que proclamant-se partidaris de la democràcia vulguin aprofitar la seva crisi cercant un lideratge basat en l'autoritarisme que acabi d'enfonsar el sistema del pluralisme polític de partits que són la seva garantia essencial.
Que creixi el bipartidisme en detriment d'un pluralisme que reflecteix millor la realitat social no és un factor aliè a aquesta crisi del valors.
__

La corrupció del sistema (II)

En dies passats havia penjat la primera part del meu comentari en l'Opinió del Lector davall d'una notícia referent a la corrupció del cas Gürtel, i anunciat que continuaria. Ho faig avui aquí. Si feia al·lusió a la crisi del Consell en realitat volia fer notar que la crisi ho és de tot el sistema polític espanyol.

La meva posició és la d'un independentista que s'ha associat a Reagrupament; és per tant la mirada d'una persona que entén que la via política de l'autonomia és una via morta que no pot aportar cap avenç per al progrés de les Illes Balears i de la seva ciutadania. Podrà considerar-se la meva una postura utòpica. Òbviament, quan ni el Principat està en condicions avui per avui d'assolir la independència, l'independentisme aquí és una opció pràcticament sense representació. La qual cosa no impedeix que de cada dia hi hagi un sentiment creixent de que amb Espanya no anem bé.

En primer lloc doncs vull aclarir que quan parlem de la corrupció de la política dels darrers anys de govern de les Illes Balears estem parlant de la corrupció del sistema polític espanyol.

En aquesta democràcia on no existeix una garantia real de separació de poders, en què legislatiu, executiu i judicial pateixen d'intromissió mútua tant de dia com de nit, bastir d'una llei de finançament que faci transparent com tenen els recursos el partits és una de les directrius polítiques que no ha interessat mai a la cúpula dels partits. Accedir a bona part del finançament de forma oculta genera un flux de doblers obtinguts de manera perversa, i és obvi que no impedeix l'enriquiment personal dels qui aprofiten l'opacitat del mecanisme, fins que no se destapa el robatori. És molt més greu la responsabilitat del finançament il·lícit que es fa des d'un partit polític [-que pot perdurar en el poder, passar a l'oposició a esperar el seu torn, o mantenir-s'hi regionalment-] manipulant l'opinió pública quan es desvia únicament l'atenció de la responsabilitat de l'expoli sobre “els corruptes”. Llavors en tenen prou de dir que aparten les “ovelles negres”del seu grup parlamentari. Asseguren que la corrupció prevalgui pel damunt de la circumstància.

L'altre factor de la corrupció del sistema és el control de les elits exercit a base d'un mètode d'elecció dels representants en llistes tancades, el qual impedeix una renovació democràtica ("quien se mueva no sale en la foto" que va dir aquell). Això no canvia perquè no els interessa a la cúpula del poder que crea així el seu sistema de clientela. Recórrer a aquella frase de Winston Churchill per asseverar que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics no ens ha d'impedir de veure que quan aquesta es degrada fins al punt on hem arribat cal pensar en la seva regeneració. Els partits polítics hauran de reflexionar a fons sobre aquests tres aspectes fonamentals que ens han conduït a la situació actual i evitar que la degradació que ens condueixi a un regim populista, on de la democràcia només ens en quedi un nom despullat del seus valors reals.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente