Qui es colga amb al·lots...

Ja ho deia la padrina: qui es colga amb al·lots compixat s'aixeca. I no anava pels capellans efebòfils (ha, ha, ha, té nassos la definició que proposa la cúria per metafòricament discernir entre els que s'abaixen els calçons amb nins, els pedòfils, i els que només es desembotonen la sotana) ni pels "honrats" pares de família, com Rodrigo de Santos. No, el recurs a la saviesa de la padrina l'he encolomat com a capçalera d'aquest article per recordar que molts, per no dir tots, els problemes que arrossega el Pacte tenen l'origen en la dificultat d'alliberar-se dels elements contaminats per la corrupció de la legislatura anterior. Potser no hi havia alternatives perquè ningú no vol ser el primer a posar l'ètica com a condició primera mentre l'adversari pacta amb el dimoni per aconseguir el poder. Potser. Però l'experiència ens ha demostrat que tard o d'hora la ferum de putrefacció, per molt localitzada que estigui, acaba contaminant governs i socis. El cert és que la nostra societat té la canonada molt ampla en això de la corrupció. Basta veure els resultats electorals després de denúncies creïbles i evidències sospitoses: el 2007, quasi la meitat dels electors triaren Matas, tot i no dubtar que era tèrbol, per no dir fosc, o en les darreres europees Camps es pogué fer un vestit amb la gran victòria del PP al País Valencià. Molts de batles han incrementat patrimoni davant dels nassos d'aquells que resignadament o amb empenta els voten. I així, fins omplir el diari.