Ja ho deia la padrina: qui es colga amb al·lots compixat s'aixeca. I no anava pels capellans efebòfils (ha, ha, ha, té nassos la definició que proposa la cúria per metafòricament discernir entre els que s'abaixen els calçons amb nins, els pedòfils, i els que només es desembotonen la sotana) ni pels "honrats" pares de família, com Rodrigo de Santos. No, el recurs a la saviesa de la padrina l'he encolomat com a capçalera d'aquest article per recordar que molts, per no dir tots, els problemes que arrossega el Pacte tenen l'origen en la dificultat d'alliberar-se dels elements contaminats per la corrupció de la legislatura anterior. Potser no hi havia alternatives perquè ningú no vol ser el primer a posar l'ètica com a condició primera mentre l'adversari pacta amb el dimoni per aconseguir el poder. Potser. Però l'experiència ens ha demostrat que tard o d'hora la ferum de putrefacció, per molt localitzada que estigui, acaba contaminant governs i socis. El cert és que la nostra societat té la canonada molt ampla en això de la corrupció. Basta veure els resultats electorals després de denúncies creïbles i evidències sospitoses: el 2007, quasi la meitat dels electors triaren Matas, tot i no dubtar que era tèrbol, per no dir fosc, o en les darreres europees Camps es pogué fer un vestit amb la gran victòria del PP al País Valencià. Molts de batles han incrementat patrimoni davant dels nassos d'aquells que resignadament o amb empenta els voten. I així, fins omplir el diari.

Corrupció i dictadura gairebé són sinònims perquè poden anar de la mà sense recança fins al punt de confondre la causa amb l'efecte. Però la transparència imprescindible en democràcia casa malament amb corrupció i acaba per contaminar-la per molt que encara hi hagi una rèmora del passat encallada en l'imaginari col·lectiu. Qualque dia haurà de ser el primer i el dirigent que vulgui donar llum, ser exemple i amb ell guanyar l'autoritat, haurà de fer cirurgia de campanya i tallar radicalment la podridura que amenaça d'acabar gangrenant-lo a ell i, de rebot, a tota la societat. Pens que ha arribat el dia de la tolerància zero, de la profilaxi absoluta i de l'aïllament radical dels dubtosos, malgrat que els assisteixi el dret a la presumpció d'innocència però només quan s'asseuen a la barra davant d'un jutge. Ni en un parlament ni en una corporació municipal ni, molt menys, en un govern. Que resolguin primer els seus problemes amb la justícia i després ja es reincorporaran. Potser en alguns (pocs) casos seria injust però més injust seria que per no fer-ho ens carreguem el sistema que tant ens ha costat aconseguir. Neteja, ja.