Avui, en comptes de començar citant qualque erudit encetarem l'article recorrent a la saviesa popular. En el refranyer mallorquí trobam una dita que ens crida l'atenció: "pactes rompen lleis" i el Diccionari català-valencià-balear ens explica que això significa que "en matèria contractual allò que s'ha pactat ha de prevaler damunt la llei o disposicions preestablertes". A la política balear solem recórrer habitualment a l'eix dreta-esquerra per ubicar els polítics i les formacions que hi concorren. Més poques vegades recorrem a un eix igual de rellevant i revelador: l'eix nacionalista. A la política balear hi prenen part persones i organitzacions que van des del nacionalisme espanyol més imperialista i extrem, fins al nacionalisme català més radical.

Aquest segon eix sol ser analitzat de manera esbiaixada. No s'analitza en tota la seva extensió i se sol considerar, només, com un apèndix de persones i organitzacions d'una part de l'eix. Paradoxalment la part més fràgil. Això produeix un efecte pervers: sembla que hi ha unes forces que són "nacionalistes", mentre que les que no s'ho diuen i que en realitat són tan nacionalistes (d'una altra nació) o més que les que s'hi reconeixen vendrien a representar una suposada "normalitat". Hi ha un altre eix per analitzar i classificar les formacions polítiques i, especialment, les persones que es dediquen a la política que a altres bandes del Món és molt habitual i que per aquestes terres es té molt poc en compte. La classificació entre "falcons" i "coloms".

Aquesta divisió és molt comuna als Estats Units. S'utilitza sovint als països anglosaxons, on és coneguda com el hawk-dove o el chicken, i és imprescindible per entendre la política israeliana. Es qualifica de "falcons" als qui prefereixen l'estratègia de la mà dura i la confrontació. Desconfien de les vies negociades i de la diplomàcia i són proclius a recórrer a les vies de fets consumats i, en alguns casos, fins i tot a la violència. Per a aquesta espècie de polític, els oponents més que rivals són enemics. Enguany, que recordam la seva figura, és oportú apuntar que Darwin va analitzar aquest tipus de comportament com una objecció a la seva teoria de la selecció natural i, de fet, no hi sabé trobar la resposta: "Aquell individu disposat a sacrificar la seva vida abans que trair els seus camarades, molt poques vegades deixaria descendència que heretàs la seva noble disposició.

Així doncs, sembla gairebé impossible que el nombre de dotats amb tals virtuts s'incrementàs per selecció natural, és a dir, per la supervivència dels més ben adaptats. No obstant això, aquests individus existeixen. I si existeixen és perquè ells o els seus avantpassats obtingueren un benefici reproductiu amb aquest comportament". A l'altra banda, hi trobam els "coloms". Els individus classificats amb aquest apel·latiu s'inclinen més per la concertació, la diplomàcia i la reforma gradual de les condicions que els són adverses. Estan més disposats a negociar, si cal fent les concessions que això implica, i prioritzen les vies legals i pacífiques per tal de fer front als seus adversaris.

I probablement aquesta classificació que ens sembla tan òbvia quan parlam d'individus també pugui ser emprada quan ens referim a col·lectius. Segur que hi ha organitzacions que atrauen més els falcons i d'altres que són més interessants als ulls dels coloms. I encara més, hi deu haver pobles o països falcons? I pobles o països coloms? Així doncs, propòs que a l'hora de classificar els comportaments dels polítics d'aquesta terra tenguem en compte també aquest sistema de classificació que pot resultar molt aclaridor i interessant. Encara que referit a segons qui, la veritat, li escau més la comparació amb una rata. I a segons qui, amb una garsa.