nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
22°

Les despeses de Matas

Divendres vaig llegir al Diari de Balears que les despeses de Jaume Matas quan era president del Govern de les Illes Balers estaven al voltant dels mil vuit-cents euros diaris. Vaig quedar amb els cabells drets! No sé com ho devia fer per gastar aquesta doblerada, perquè jo crec que m'ho hauria de pensar una bona estona per saber com ho hauria de fer. Tampoc no sé si és legal que un càrrec públic, a més a més del seu sou, pugui dur aquest ritme de despesa. El que sí tenc clar és que per molt legal que pugui ser no és gaire ètic fer-ho. Basta pensar que la mitjana dels sous mensuals que cobram els ciutadans de les Illes Balears no arriba a aquesta quantitat i Jaume Matas la gastava, no en un mes, sinó en un sol dia! Un insult als milers de mileuristes que han de passar amb menys de mil euros al mes, molts d'ells amb hipoteca inclosa.

És evident que en moments puntuals un president de Govern pot haver de recórrer a una quantitat important, quan ha de fer d'amfitrió a alguna delegació amb la qual cal negociar determinats temes o quan ha de realitzar un viatge oficial. Però no ho és que això es convertesqui en el nostre pa de cada dia. Un polític no és un amo de possessió, sinó un servidor públic que ostenta un càrrec per un període de temps limitat, durant el qual ha d'administrar els doblers que li hem confiat cadascun de nosaltres per millorar la societat en el seu conjunt i no només segons qui, començant per un mateix. No és una butlla per gastar a mà plena sobre la pròpia còrpora.
Un dels personatges de la darrera novel·la de Baltasar Porcel és un polític que utilitza el seu càrrec per anar als millors restaurants de Barcelona a costa de l'erari públic.

Porcel ens explica que era una persona que de nin havia patit molta fam i ara que podia aprofitava per rescabalar tot el que anava enrere. Malauradament per ell, en un moment determinat li tanquen l'aixeta i s'ha d'estrènyer la corretja. No sé si és el cas de Jaume Matas, no conec la seva infantesa i, per tant, no sé si degué patir moltes privacions. Sigui com sigui, crec que no va fer bé. Ara, de tant en tant, sentim els líders del Partit Popular que renyen l'Executiu actual per tenir massa despeses i no afrontar la crisi amb mesures més restrictives. Crec que això que acaba de sortir a la llum els invalida totalment per fer aquest tipus d'intervencions. Com es poden atrevir a demanar austeritat a qui menja un menú normal i corrent cada dia quan el seu excap amb un dia fonia mil vuit-cents euros? Tammateix, la meva indignació del primer moment d'assabentar-me'n es va convertir en rialla quan qualcú em va fer notar que Jaume Matas deu tenir un aparell digestiu prodigiós, perquè, malgrat pegar-se aquestes panxades mentre gaudia, i mai més ben dit, del càrrec, no sembla que engreixàs gaire, tot el contrari del personatge de Baltasar Porcel, que està ben grasset.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.