M'agradaria viure en un país on la presència de la policia aportàs un plus de tranquil·litat a la ciutadania i, per això, fos ben rebuda a qualsevol lloc. Dissortadament, no és així i ho sap, fins i tot, el delegat del govern quan acceptà que no entràs a l'Acampallengua sense motiu. No és ben rebuda, i diu poc al seu favor. Les meves darreres topades amb les forces de seguretat m'ho confirmen. És clar que en un col·lectiu tan nombrós és injust generalitzar actituds.

Però la norma és prendre precaucions quan apareixen, perquè molts dels seus membres tenen actituds desafiants i, a més, se saben emparats per un estrany corporativisme que els fa gairebé impunes, excepte (només faltaria) quan traspassen el Codi Penal. És clar que davant la seva presència hom no espera que el traspassin, però també es percep que parlar en català, no mostrar submissió o, simplement, reivindicar un dret pot aportar "molèsties" pròpies d'un sistema discrecional a qui es cregui simplement ciutadà. Si qualcú creu que a ell no li passa és que, per exemple, utilitza poc els aeroports.