Ruiz Mateos acaba de comprar la fàbrica d'El Caserio, a Maó. D'aquest personatge s'han dit moltes coses i algunes, probablement, són vera. A mi tampoc no m'agradaren les seves maneres de reivindicar la recuperació del patrimoni que l'intervengueren i, a més, mai no sabrem del cert què hauria passat sense la intervenció. De les seves idees polítiques i de l'ostentació del fervor religiós em separa una distància sideral.

Però ni una cosa ni l'altra m'impedeix reconèixer que mai ningú no l'ha pogut tractar d'especulador que, amb tota seguretat, és la pitjor espècie de pseudoempresaris que hem patit i pels quals som en el pou de l'economia. Potser va ser massa arriscat, potser no interpretà correctament els canvis que li venien a sobre o el que vulgueu, però les seves fàbriques, hotels i grans magatzems ocupen milers de treballadors i incideixen en l'economia productiva. Aquests dies paga anuncis en què demana inversors (50.000 € de mínima) i presenta l'aval de multitud de productes. Segur que no promet rendibilitats exponencials, però el que mostra és tangible. Potser massa tangible per enlluernar els cegats de cobdícia.