Parlava jo un dia amb un home vell que havia estat, durant la Guerra Civil espanyola, un milicià de la FAI i, com que el sabia lector de literatures de quiosc, li vaig demanar quin havia estat el seu escriptor preferit. Sense dubtar-ho, em respongué quu era Jesús de Aragón, amb els seus relats d'aviació fantàstica.
Aquell autor havia aconseguit un cert èxit abans del conflicte bèl·lic, en els anys de la Segona República, i això era perquè havia sabut combinar dos elements d'una certa força descriptiva: el relat de ciència ficció i la narració de robinsons. Novel·les com De noche sobre la ciudad prohibida, que es pot dir que tenien per protagonista l'avió Fantasma, un aparell que el dibuixant J.Vinyals, segons les indicacions de l'escriptor, representava com a nau voladora d'una sola hèlix, d'aspecte corbat i flexible, amb unes ales com articulades al fusellatge, que evocava els color i formes d'alguns ocells. Narrava Arag en un un viatge aeri de quaranta mil quilòmetres.
I fou precisament la Guerra Civil que tallà la carrera d'escriptor de ficció a Jesús de Aragón. Així ho conta Augusto Uribe: "Fidel als seus orígens, Jesús de Aragón treballà durant gran part de la seva vida a CEDECO, el centre espanyol d'estudis per correspondència, del qual fou professor titular i assessor d'economia. Treballà com a traductor a l'editorial Aguilar i publicà amb els seus fills Jesús i Enrique una enciclopèdia d'administració, comptabilitat i organització d'empreses, obra monumental de tres gruixuts volums i que aconseguí sis edicions entre 1959 i 1968. Aquella mateixa editorial i amb els mateixos col·laboradors publicava el 1969 el Tratado de Contabilidad Analítica. Morí a Madrid, on havia nascut el 19 d'abril de 1973, a vuitanta anys.
Durant la seva jovenesa, Jesús de Aragón signà sempre amb el seu nom real, encara que l'editorial, sota el seu nom, incloïa entre parèntesi el pseudònim de Capità Sirius...".
Narrativa d'entreteniment al cap i a la fi, però exòtica i ben tramada: "Un sol esplèndid ferí els ulls dels viatgers i, a través de la columnata artística amb la qual acabava el palau, divisaren un parc que s'estenia pel vessant d'un dels pujols de l'illa i pujant fins al cim tot ple de belles edificacions mig amagades entre els brancatges. A una de les més arbrades placetes toparen amb el conte que venia acompanyat de la princesa Vahiou, que el contemplava en silenci. Hi havia també el capità de la guàrdia...", Princeses antàrtides, guerrers polinesis, pirates orientals...", La mar de la Xina oferia el més animat aspecte que s'havia presentat al davant dels viatgers des del començament del viatge...", I quin viatge! Fets que s'esdevenen inesperadament. És a dir: aventura pura i dura.
