IB3 començà malament durant l'era Matas. Assumí molt de deute (igual que tantes inversions del matisme) mentre s'intentava fer un subproducte bilingüe, que cercava jivaritzar la llengua pròpia. L'arribada d'Antoni Martorell el 2007 suposà un canvi radical: tota la programació es féu en català, una cosa essencial perquè es pugui identificar aquesta cadena pública amb el país.
El deute d'IB3 és gran, però donar ales a la televisió de tothom és fonamental. Ofegats com estam pels mitjans de comunicació audiovisual en castellà, una emissora balear en estat pur és una tasca de supervivència i de dignitat. Aixecar un país implica molts d'esforços, començant pels econòmics; però no oblidem que totes les banderes que s'enlairen orgulloses, altives i sobiranes de cap a cap del planeta s'han teixit a força de sacrificis. El patriotisme és car. L'autoodi és gratis.
El patriotisme és el millor llegat a les pròximes generacions. L'autoodi és eixorc. Una IB3 forta enforteix un poble. Siguin programes informatius, formatius o telesèries; sigui Fórmula 1, tennis o futbol; allò important és que s'emetin en la nostra llengua, des de la nostra òptica illenca, des del nostre estil. Ni millors ni pitjors que ningú: simplement, essent nosaltres mateixos. Així de senzill i així d'important.