Menjam millor o menjam pitjor?

TW
0

L'evolució dels hàbits alimentaris és un fet normal que va en paral·lel als canvis socioeconòmics i culturals. Segons les dades fetes públiques pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, a través del Panell de Consum Alimentari que recull dades des del 1987 fins al 2009, es poden detectar les línies de modificació dels nostres hàbits de consum, en el marc d'una gran enquesta estatal que permet comptabilitzar algunes dades per comunitats autònomes.

La perspectiva 1987-2009 no basta per copsar els canvis en la nostra alimentació, ja que deixam de banda els decennis dels 50, 60 i 70 del segle passat, en els quals es produïren modificacions importants, però sí que ens permet veure els canvis més recents, en especial els produïts a partir de la dècada dels 90. El que queda clar, si més no, és que el menjar ha perdut pes específic en la butxaca de la gent: de cada vegada la despesa dedicada a alimentació representa un percentatge menor, fins a ser en l'actualitat tan sols un 15% de les despeses de les llars.

Però menjam millor o de cada cop menjam pitjor? No es pot respondre amb facilitat aquesta pregunta perquè a la vegada que es consoliden tendències que no encaixen amb un model saludable de nutrició, n'hi ha d'altres que són positives. Hem entrat en una època contradictòria en què la industrialització de l'alimentació arriba al seu cim i, al mateix temps, es manifesten reaccions de signe contrari. La gent també vol menjar bé. En l'alimentació passa una cosa semblant al que passa amb l'energia: quan s'arriba al màxim de consum de combustibles fòssils és quan, a la vegada, més interès hi ha cap a les energies renovables.

Som contradictoris i el que necessitam ara és que la tendència bona superi la tendència dolenta. Així, pel que fa als aliments, les estadístiques mostren que el consum de cereals du una línia decreixent, que en els darrers anys ha augmentat. Això és conseqüència del descens continuat de la demanda de pa. Però per l'altre cantó el consum de fruites i hortalisses manté una trajectòria ascendent, no molt pronunciada, però persistent.

El consum de vegetals frescs consumits a les cases no baixa, al contrari, és un dels pocs que en els darrers anys va per amunt. Així i tot, a les Balears es mantenen uns paràmetres baixos en el consum de fruites i hortalisses, ben igual que amb altres aliments propis de la dieta tradicional com són l'oli d'oliva i el peix. Pel que fa a la carn, es nota un increment del consum de carn de porc i pollastre, un estancament de la vedella i una minva de l'oví i caprí. A les Balears presentam també un consum bastant moderat de carn front a altres comunitats.

Altres aliments mostren canvis més acusats. El cas de les patates és espectacular, ja que el seu consum s'ha reduït, des del 1987 ençà, gairebé a la meitat. Hem passat de 66 a 38 kg per persona i any. En la llet líquida la caiguda també és evident, passant de 124 litres per persona i any a 94 litres. En canvi els derivats lactis, moltes vegades acompanyats d'elements publicitaris inexactes, han tengut una expansió sense aturall.

Aquestes dades ens demostren que, pel que fa al concepte de dieta mediterrània o, simplement, de dieta saludable, estam lluny d'uns índexs satisfactoris, fins i tot en aquells camps on hi ha una millora. Tot i que va per amunt, encara mantenim un nivell baix de consum de fruites i verdures. I és sobre aquests aspectes sobre els quals s'ha d'anar fent feina. Estadístiques en la mà, es veu que els canvis positius són possibles.