Ferran Aguiló

Pobres

Ferran Aguiló04/05/09 0:00

Segons se’ns explicava ahir, en els anys de més gran creixement econòmic de la nostra història hem conquerit el primer lloc en el rànquing de pobres. Cert que els nostres pobres no apareixen en les fotografies que els premiats –i ben alimentats– fotògrafs exposen arreu. No hi ha nins famèlics ni llargues coes de misèria davant d’un camió carregat amb la mala consciència occidental ni les nostres mosques comparteixen fotogènics cadàvers d’animals i persones eixuts d’aigua i de justícia.

Gràcies a aquestes diferències, els nostres pobres poden produir qualque cosa més que misericòrdia i engreixar de plusvàlues a aquells que llueixen l’èxit de la nostra economia en les planes salmó dels diaris. Perquè els nostres pobres no provoquen solidaritat, sinó beneficis; mal repartits, evidentment. Però això era abans, quan tot eren flors i violes i l’economia oficial creixia a cada dada publicada. A partir d’ara, potser ens comencin a fer por perquè n’hi haurà més dels que voldrien els aprofitats del sistema de sous baixos i feines curtes. Necessiten pobres però n’han fet massa.