D’inspiració cristiana són els valors que el PP defensa, o així es proclama en el seu ideari: "el humanismo cristiano de tradición occidental". El cristianisme d’Orient és una altra cosa, i si bé el concili Vaticà II obria camins per acostar-s’hi, el moment actual és més de liquidació dels principis que activà Joan XXIII. En el mateix humanisme i de la mateixa tradició, hi trobareu la FAES, autodefinida com a laboratori d’idees, etc. En qualsevol cas, els evangelis són uns escrits de procedència oriental, i deu seu per això que tan sovint s’observen disfuncions en els comportaments de destacats militants del PP, que sembla com si no coneguessin ni els deu manaments. Hi ha valors que, tot i que han estat tradicionalment ponderats pel cristianisme –l’occidental i l’oriental–, encara no han ingressat en l’ideari o, si més no, en la praxi del PP.
Un d’ells té a veure amb l’experiència del dolor, que el Vaticà invocava aquests dies passats quan va participar de manera tan ignominiosa en la campanya per allargar el sofriment de la família d’Eluana Englaro. Certament, el cristianisme ens ofereix un inventari de maneres de patir i de suportar el dolor que ha influït el pensament dels sàdics més repulsius. Però també hi podem llegir, en els llibres sants, la dignitat de la persona en el sofriment. I aquest és el valor que ara seria tal vegada molt apropiat per proposar a la cúpula del PP, si és que vol fer servei a la societat. Passa per mals moments, el PP. Ara és una formació llançada als lleons de les fiscalies, com els primers cristians al coliseu romà. La mala fortuna vol que, com més acusen Garzón i Fernández Bermejo, més grossa es faci la bolla d’ombres i de sospita.
Arenas diu que el martiri el pateixen especialment a Balears, i a continuació esclaten nous escàndols. La veritat és que el PP no ho du gaire bé, tot plegat, perquè un robatori és un robatori tant si aquells dos anaren plegats a matar cérvols com si haguessin anats plegats o per separat a les quaranta hores. L’escandalera que aixeca aquesta dreta amb la caça no fa res més que restar-li crèdit, i és així des de la famosa fotografia de la unitat inspirada per la incommensurable Rita Barberà.
Tal vegada el PP faria un servei a la societat que diu servir i als valors pels quals es diu inspirat, si aplicava la cristiana dignitat del sofriment i si, paral·lelament, posava en marxa una política versemblant de detecció i depuració de responsabilitats. Per contra, el partit fa coses com manejar la comissió d’investigació en el parlament de la Comunitat de Madrid, on la majoria absoluta els permet que aquesta comissió pugui ser utilitzada per amagar els fets. Els de dalt ja deuen saber per què ho fan i deuen haver calculat el risc. En darrer extrem, quin prestigi té la veritat a la vida espanyola? Podria ser per això que, en dir que ells són els primers interessats a arribar al fons de la veritat, no els pugen els colors a la cara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Què tal és l'experiència de ser assessor d'un govern del PP?
Enhorabona per l'article. És un plaer llegir-te i em podria i em puc, de fet ho faig sumar-me a cada una de les paraules que has escrit.Dis d'aquest partit que tan bé defineixes el paper de la seva cúpula, les paraules incoherència i incongruència són les que més s'adapten al seu tarannà. I és hora que aquestes veritats vagin sortint a la llum. El llautó l'han mostrat tantes vegades que poca credibilitat tenen. Però el curiós del cas, és que malgrat tot, n'hi ha molts que els segueixen votant. Una altra mostra d'incoherència o de que ja els hi està bé el que fan i desfan els seus representants.