algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
23°

Made in China

La força de la Xina com a nova potència global sembla vertaderament imparable. Són mil milions de persones: una xifra esborronant. ¿Té sentit parlar d’una "amenaça" xinesa, d’una empenta econòmica i demogràfica que pot modificar l’ordre planetari? Actualment són el primer productor mundial de carbó, acer i ciment; el segon major consumidor d’energia; el tercer major importador de petroli. La seva capital financera és vuit vegades més gran que la de Londres, una de les més poderoses d’Occident, rere Nova York i Frankfurt.

Sens dubte, a hores d’ara, són "el taller del món": fotocopiadores, reproductors de música i d’imatge, joguines, sabates, i gran qualitat de tèxtil. Joan. F. Mira ens parla a la seva darrera novel·la, El professor d’història, d’aquesta puixança aclaparadora, que està canviant la cara a les nostres ciutats: els xinesos obren restaurants, basars de mercaderia barata, i hi treballaven infatigablement, posant molt entusiasme i empenta en aquestes empreses. Aquest estiu vaig passar pel Chinatown de Nova York, i bastarà una dada per a mostrar la seva embranzida: ha engolit Little Italy, el barri italià amb el qual es repartia la part més antiga de Manhattan.

Little Italy és, a hores d’ara, un sol carrer tallat al trànsit. Tan sols hi ha restaurants de menjar italià (pastes i pizzes), alguna botiga de productes típics (olis, espècies i formatges), una o dues pastisseries i moltes botiguetes de records ridículs: samarretes (fetes a la Xina) amb la cara dels mafiosos italoamericans que el cinema ha elevat fins al mite. Aquest tipisme carrincló sobreviu assetjat per un barri gegantí on hi viuen gairebé dos-cents mil xinesos, dels quals ben pocs parlen anglès. És el paradís de les imitacions. Tot pot comprar-se, tot es ven. La gentada que hi formigueja és formidable. Or, peixos, bosses de marca i ulleres falsificades, menjar, massatges, bibelots, herbes medicinals… "Bosses, rellotges", et murmuren els xinesos que s’estan dempeus i fumant a les cantonades, només de veure’t passar.

És un petit món policolor, frenètic i un punt esbojarrat, tan populós que mareja. I que s’està estenent a totes les ciutats d’Occident: a Barcelona, a la part dreta de l’Eixample, han proliferat sobre manera aquesta mena de negocis en els últims anys; els veïns ja han aixecat la veu dient que "s’amenaça de diluir la identitat del barri". Quan tres-cents milions de persones surten de la pobresa en tan sols vint-i-cinc anys (un dels "miracles" econòmics més grans de la història) i sense convulsions socials catastròfiques, estan en condicions de canviar a la seva manera el rumb de la història. A la llarga, si no ens espavilem, fins i tot el sol que penjarà sobre les nostres platges portarà un cartellet que dirà "Made in China".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.