Escric aquestes paraules en el camí de tornada d’un viatge a Perpinyà. Res d’il·legal, no malpenseu. Ni m’he entrevistat amb el doctor Livinstong, ni li he demanat que els seus pupils (ep! segons el que publica la premsa mafiosa) marquin gols als altres equips però no al Mallorca. L’objectiu de la visita no era altre que assistir als actes de la Diada de la Catalunya Nord. Una mani pel centre del que un dia va ser la capital del Regne de Mallorca i un gran concert dels locals 100 Grams de Têtes i dels valencians La Gossa Sorda.
Tot un viatge cap al futur. Si més no a un dels futurs possibles de les Illes Balears si no hi feim res per evitar-ho. I el futur que somnien els que es manifestaren dijous davant el Consolat de Mar. Un futur amb la nostra llengua exterminada. Tanta sort que aquí som molts més els que apostam per un altre futur, com es va demostrar divendres també davant el Consolat de Mar. Una autèntica golejada, com escrivíem ahir.
On no va haver golejada va ser a Son Moix. A l’Estadi, Mallorca i Atlhetic de Bilbao varen signar unes taules que, vist com va anar el partit i malgrat que els "lleons" marcassin el tercer gol en temps de descompte, es pot considerar bo per als homes de Gregorio Manzano. I ja que hem parlat de futur, aquesta és el gran qüestió, el ser o no ser del mallorquinisme durant la present temporada. De qui serà el Mallorca?
Què serà el Mallorca? Són les preguntes que avui es fa el seguidor roig. I no són preguntes que permetin aventurar un futur esplendorós per a una institució que ara mateix no sabem ben bé en quines mans es troba (de Grande? dels creditors? del jutge?) Se’ns anuncia que aquesta setmana també ha de ser la definitiva en la llarga tirallonga de despropòsits al voltant de la compravenda del club, però el Mallorquinisme ja no creu en salvadors que arribaran i ens trauran del pou. I menys en temps de crisi.
La cara del partit la va posar un Juan Arango que ahir ens sorprengué amb dos gols, que esperam pel bé del Mallorca, i del mateix jugador, que siguin el sus a una bona i duradora ratxa. La creu varen ser en Ramis i en Lux, que no varen estar gaire "inspirats". Ara, per a creu, la que ha de suportar la democràcia amb la premsa mafiosa i les seves campanyes de difamació. La setmana passada va començar una de les seves patètiques caces de bruixes contra diversos futbolistes bascos.
