Ja s’ha comentat en articles anteriors, el primer de fa un any, que la relació entre PSOE i PP d’ençà que Rosa Estaràs és al capdavant del partit conservador ha canviat molt. Que la relació personal entre Francesc Antich i ella no té res a veure amb com es relacionaren en el passat el mateix Antich amb Jaume Matas (1996-2007), o els antecessors del socialista amb els respectius governs que els tocaren en sort, presidits per Gabriel Cañellas (1983-1995). El canvi es pogué copsar en el debat de política general de 2007.
La relació més normalitzada s’ha concretat en alguns punts com les reunions bilaterals que han mantengut ambdós líders i, també, en el vot favorable del PP a la llei d’habitatge. Però ha estat per la crisi sobrevenguda per la greu situació processal de Bartomeu Vicens quan el tracte educat Antich-Estaràs ha superat l’estadi inicial per entrar en una fase de potencial gran calat polític. En els dies del passat debat de política general, tot d’una de conèixer-se que el cas Vicens anava al Tribunal Superior i després que Antich demanàs la seva dimissió, la presidenta del PP va fer arribar al president del Govern la seva bona predisposició a arribar a acords i que no passàs ànsia per una moció de censura que no pensava presentar en cap cas.
Així i tot, el PSOE va mantenir l’actitud d’acotar la relació amb el PP als aspectes ja coneguts. En fer els conservadors una oferta pública de col·laboració, els socialistes la dejectaren immediatament, el 27 d’octubre. Però només quatre dies després, el 31, Antich deia, després del Consell de Govern, que caldria "parlar i negociar amb tots els grups", en referència al PP, perquè, com és prou conegut, és l’únic que està a l’oposició, si bé és cert que té doble presència en grups, el propi i el seu adherit polític de l’Agrupació Independent Popular de Formentera, que és al mixt. Més encara, el president digué, en un moment determinat, que per ventura s’havia usat en excés les acusacions de corrupció en la guerra entre els partits. Vol dir tot això que estam davant d’una nova fase de relació entre PSOE i PP a Balears?
No es pot concloure, encara, que sigui així però sí que és ver que com a mínim hi ha, en els dos partits, un nombre creixent de persones que pensen que ha arribat l’hora d’acabar amb la situació anterior: la de la incapacitat d’arribar a acords bàsics entre ambdues formacions. Situació que ha estat la norma d’ençà del 1983, a excepció d’alguns pocs casos. L’excusa és assegurar la sacrosanta "estabilitat". Així en diuen en públic. En privat, no s’estan d’explicar la raó profunda: que mentre tots dos es barallin i se suportin sobre UM, els més perjudicats són ells. Ja veurem què en queda de tot aquest nou ambient aparentment favorable als pactes PP-PSOE. Però si més no és cert que com mai en parlen, s’han acabat els temps en què el PP estava aïllat i el PSOE així el volia mantenir.
