El Consell de Mallorca va presentar un programa per modernitzar les biblioteques de l’illa (per a posar-hi Wi-Fi). Des de ben jove que he fet ús gairebé abusiu d’aquests espais públics: la meva vocació lectora era insostenible des del punt de vista econòmic (hauria arruïnat els Rothschild), per això, durant la meva vida (encara avui, ai) m’he de servir dels llibres de tots.
Sempre tinc dos o tres llibres en préstec. La meva llarga experiència amb les biblioteques mallorquines, però, té alguna cosa de sòrdidament lamentable. La nota característica d’aquesta relació es basa en l’amargor de voler llegir alguns títols i descobrir com aquests no estan disponibles, o que algunes grans obres estaven malmeses en algun dipòsit humit i apartat. O desitjar llegir algun volum que algú es va emportar i que no va tornar mai més, sense que hi hagi pressupost per adquirir-la de nou.
A més, el servei de novetats era absolutament demencial: quan hi havia traducció catalana disponible d’un llibre estranger, moltes vegades tan sols arribava la versió castellana. Biblioteques amb escassa imaginació, sense pressupost per a renovar-se. Semblaven proveïdes per un fadristern devot de Pérez Reverte: best-sellers vampirescs, esoterisme imbècil, manuals de filosofia per als que pateixen ardor d’estómac, autors locals en edicions pagades per un alcalde tristament prologuista… Quan per fi arribava una primícia que s’anunciava a la premsa, podia ser haver passat tot un any. Dels grans autors contemporanis, dels quals algú pot desitjar llegir-ne totes les obres, tan sols en tenien algunes de menors.
Els clàssics en traduccions desfasades, etc… Provincianisme i inèrcia: mediocritat a cabassos. Les biblioteques són un reflex bastant fidel de l’esperit d’un país. Aquest estiu, mentre girava pels pobles i ciutats de Nova Anglaterra, quan veia el rètol "Public Library" m’hi adreçava tot d’una, amb la intenció de comprovar, a través del prisma d’aquells espais civils, com es perfilava el caràcter d’Amèrica. La cabalosa provisió de llibres, l’activitat de préstec constant, el perfil de lectors que hi entraven i en sortien, tot encomanava una sensació de cultura viva. Fins i tot hi havia un espai reservat per a fer intercanvi gratuït de llibres. A Barcelona la impressió és equiparable, sent la Xarxa de Biblioteques una de les obres més vigoroses de la Diputació. Ja és ben hora que comencem a assemblar-nos a un país civilitzat, educat en la lectura i en la convicció en el seu poder regenerador.
