D'escolans

Tres dècades després de promulgada la Constitució –on es confirma la llibertat religiosa i es deixa tot el clar que el moment permetia que l’Estat no té confessió– encara és novetat que els representants del poble retin homenatge als morts sense que semblin els escolans que acompanyen els propietaris en exclusiva de tota litúrgia social. S’aplica una teràpia tan lleugera per separar Església i Estat que l’objectiu raonable sembla encara massa llunyà.

 I, tot això, per no emprenyar els que no volen retirar-se voluntàriament a les seves sagristies i que, tanmateix, s’emprenyen i no agraeixen la delicadesa que se’ls té. Ja que ells no volen ser al seu lloc, convendria que els representants de la ciutadania hi estassin. La batlessa Calvo ens retorna, amb fermesa, la dignitat a poc a poc. El problema no és seu però el retard és tan gran que la lentitud exaspera.