Vaig estar ben content quan vaig llegir que el Govern de les Illes Balears pretén impulsar la creació d’una facultat de medicina. Trob que està molt bé que la nostra universitat cresqui en estudiants i en titulacions. I per a mi els estudis de medecina són una assignatura pendent de la nostra oferta universitària. La medicina sempre ha estat una carrera fonamental i encara ho és més avui en dia, en què vivim dins l’anomenat estat del benestar.
La salut és un dels pilars més preuats d’aquest estat del benestar, per la qual cosa de cada cop es necessiten més professionals del camp sanitari. Actualment aquí ja es poden cursar algunes de les titulacions universitàries sanitàries, com infermeria o fisioteràpia, però encara ara, a qui vol ser metge no li queda més remei que anar-se’n a estudiar a fora. El fet d’haver de fer les maletes per anar a estudiar el que és la teva vocació, té alguns avantatges: aprens a espavilar-te tot sol, agafes més independència, coneixes nous ambient, noves ciutats i nous amics. Però costa molts de doblers, cosa que no es poden permetre totes les famílies.
Per aquest motiu, alguns metges vocacionals han acabat renunciant al seu somni i s’han hagut de conformar amb la seva segona opció. Ara, amb una facultat a prop, hom no tendrà aquest problema i cal esperar que augmenti considerablement el nombre de joves malloquins que estudiïn de metge. La idea que la facultat de medicina s’ubiqui dins un gran hospital també em sembla correcta. L’alumnat podrà rebre classes teòriques dins el mateix espai on podrà desenvolupar les seves pràctiques, i podrà veure i experimentar de primera mà com s’aplica a casos reals el que li explica el seu professorat dins l’aula.
Tot plegat hauria de possibilitar un augment de titulats en medicina a les Illes Balears. I si això es fa bé, de passada podria implicar una millora en la normalització lingüística a la nostra la xarxa sanitària, avui en dia molt malmesa. Si, com pertoca, el gruix de les classes es fan en la llengua del país, el català, els futurs metges que surtin de la Universitat de les Illes Balears coneixeran l’idioma dels seus futurs pacients i dominaran el vocabulari tècnic de la seva especialitat en la llengua pròpia.
Això permetrà evitar alguns casos d’incomunicació entre pacients i metges. Una persona que acudeix a un centre de salut perquè no es troba bé, resulta penós que no pugui explicar els seus símptomes al metge o a l’infermer en la seva pròpia llengua. I això passa molt més del que seria desitjable. Fins i tot a persones majors que no parlen gaire bé el castellà i que tenen serioses dificultats per expressar-s’hi, no els queda més remei que girar la llengua si volen ser atesos. Evidentment, per evitar aquest problema cal que els professionals de l’àmbit sanitari entenguin perfectament la llengua del país i, molt millor, si també la parlen.
Cal evitar de totes totes que una persona que no es troba bé, a més a més s’hagi de veure amb dificultats afegides o, simplement, en la tessitura d’haver de reivindicar els seus drets com a ciutadà en lloc d’explicar on li fa mal. I per això s’ha d’exigir un nivell de coneixement suficient de la llengua a les proves selectives, per molt que se’n queixin els sindicats. I també cal tenir en compte aquesta necessitat a l’hora de crear la facultat de medicina, a l’hora d’aprovar els seus plans d’estudi i a l’hora de seleccionar-ne els futurs professors.
