L’assoliment de la facultat de medicina seria una fita sense precendents en la història de Balears. Tal volta sigui el punt distintiu que faci que tots vegem, d’una vegada, que som un país amb un grau d’autosuficiència capaç d’imposar respecte allà on sigui. N’hi ha que diuen que instal·lar aquí una facultat tan complexa i que requereix un altíssim grau de capacitat tant a professors com a alumnes seria una utopia i que més val becar aquells que vulguin ser metges i enviar-los a la Península perquè tornen amb una millor formació. Pensar així és negar l’essència d’allò que és un país.
I un país que ha patit molt a causa de la seva insularitat. Segles enrere, en el temps de les pestes, Mallorca arribà a quedar sense metges. Algunes generacions d’illencs nasqueren i avançaren en la vida quasi sense cap tipus d’assistència facultativa. I aquí som. De les Illes no es podia fugir. D’aquí que quan venien les malalties contagioses i la mortalitat, la gent envoltava el Crist de la Sang, única esperança d’un poble sense esperança.
Ara el Govern estudia formar aquí els metges balears. Si s’aconsegueix s’incrementarà la cohesió entre els professioanls de la medicina i el seu poble. És una gran passa. A més, en principi sembla un encert instal·lar la facultat a Son Espases per a la conversió d’aquesta caríssima inversió en un centre modèlic a tot l’Estat, el gran pulmó expandidor de salut arreu de l’Arxipèlag.
L’objectiu necessita l’arribada de bones comunicacions, inclòs el metro i el segon cinturó. És possible que això molesti segments ciutadans, però l’aposta en nom de l’interès general és tan gran que no pot quedar a mitges.
