Quan fa uns anys —i també per denúncies d’un govern progressista a les Balears—, el poder judicial es veié en l’obligació d’escatir el menys possible del cas Mapau, l’exconseller Cardona ja advertí que si la cosa es posava lletja (és a dir, si la investigació judicial es feia sense les limitacions polítiques imposades pel Fiscal General Cardenal) ell s’estimava més passar per fill de puta que per colló. No cal dir que l’eficàcia del poder judicial de l’aznaritat va fer innecessari que es decidís per qualsevol de les dues possibilitats, i tot quedà en un simple envit sense més importància. Ara, que la independència judicial real s’acosta a la teoria constitucional, la meitat dels seus càrrecs de confiança són a la presó i les evidències de robatori desmunten qualsevol presumpció d’innocència dels seus subordinats; ara –deia– ha decidit passar per inútil, incapaç de veure el que succeïa al davant seu i el que periodistes i membres de l’oposició denunciaren públicament en repetides ocasions. És a dir, estranyament s’estima més passar per colló, i ell sabrà per què.
