Esperam dels jutges que aclareixin quina responsabilitat penal tenen els membres del Govern Matas que saquejaren els comptes públics. Però no eren solitaris xoriços sinó membres d’una complexa jerarquia en la qual existeixen múltiples mecanismes de transversal control. Restarem a l’espera de qualque assumpció de responsabilitats polítiques malgrat vivim en la certesa que el saqueig (o part del saqueig, per ser exactes) només s’ha conegut perquè no governen els seus responsables polítics.
Aquests (exvicepresidenta, exconsellers, exdirectors generals, exbatlessa...) pretenen diluir la seva responsabilitat en una acció de màrqueting ben calculada que té dos principis en el seu guió: fer fora del partit els glapits i confondre la ciutadania amb una velada acusació de corrupció generalitzada. És cert que, si s’actuàs amb decència i realment demostrassin tenir vergonya pel que feren els càrrecs que només ells triaren, el grup parlamentari popular patiria un canvi tan radical que els no tocats per responsabilitats corruptes configurarien un paisatge desconegut.
