10 coses que has de fer abans de morir

Ha mort Dave Freeman, coautor amb Neil Teplica del famós 100 coses per fer abans de morir. Aquest llibre aparegué el 1999 i es va fer famós des del títol, i era en realitat una guia de viatges d’un centenar de llocs arreu del món "que senzillament no et pots perdre", des d’una cerimònia vudú a Haití (quin fàstic més inútil) als sanfermins (què voleu que us digui?), i des de surfear nu a Austràlia (cal, anar-hi?) a les Falles de València (sense comentaris). També hi recomanaven fugir dels Oscars i de les carreres d’Ascot. Freeman feia d’executiu de publicitat, i les males llengües no aturaven de encalçar-lo perquè demostràs que havia viscut totes les experiències que hi lloava, a diferència d’aquests autors de les guies del Lonely Planet que parlen dels llocs més remots del món sense moure’s del sofà de casa seva. És irònic, i tràgic, que hagi mort d’una caiguda a casa seva, després de voltar per tot el planeta. Coses que passen.

La notícia m’ha confirmat que la xarxa és plena de llistes de coses que cal fer abans de morir, llargues i curtes i d’allò més diverses (tot i que gairebé totes inclouen propostes com ara córrer una marató, o aprendre bé una llengua estrangera), i me n’ha duta al cap una en concret, que recomano especialment no tant per complir-la sinó per barrinar-hi (per pensar-la, vull dir). La va escriure el magnat Cecil Rhodes, mort el 1902 als 48 anys (al qual sempre li retreuen que no hi inclogués "aconseguir la independència del teu país", una de les coses que ell va fer). La llista inclou: 1. Fer un pelegrinatge (no hi ha detalls: pot ser a Roma, a la Meca o al Machu Pichu). 2. Fer un àpat que pogués ser l’últim (però res de cuiners: t’ho has de cuinar i currar). 3. Pujar el teu Mont Ventoux (ho diu així: has de decidir quin és el teu mont difícil, i pujar-hi). 4. Memoritzar un poema, i passar-ho a algú (jo sé quin poema seria, i a qui l’hi diria). 5. Fer-te amb un enemic per a tota la vida (això és difícil, fer-ho bé). 6. Oblidar algú (és l'única proposta que no té més comentaris). 7. Convèncer-te per tu mateix que la terra és rodona (el 1902 podies voltar-la, i ara pots sortir a l’espai, que no és gaire més car). 8. Confessar el teu amor a algú a la Cambra dels noucasats del Palau ducal de Màntua, sota les pintures d’Andrea Mantegna (pregunto: i no s’hi val si li has confessat el teu amor abans, a un altre lloc?). 9. Desafiar la gravetat (pots fer paracaigudisme, per exemple, o llogar els trampolins del cub d’aigua de Pequín). I 10. Permetre a algú aprofitar les oportunitats que tu has perdut. (Ho entenc com una invitació a millorar la vida dels que ens seguiran, començant pels fills, no pas com un retret vers allò que no vam saber fer). No és ver que és magnífica?

Escriptor