No sé ben bé per què, però dimarts passat em vaig deixar caure per devers Formentor. Hi havia anunciades unes "converses literàries". M’ho vaig creure. Una vegada allà, em vaig trobar amb unes sessions de memòria històrica sobre les converses literàries que es feren fa mig segle en aquest (encara) "marc incomparable" que és Formentor.
Unes sessions d’allò que tècnicament s’anomena egohistòria (i que tractant-se d’escriptors hauríem de parlar millor de superego)
Pel que tenia entès, les Converses Poètiques de Formentor foren, en el seu moment, un esdeveniment important dins del món de la literatura. L’any 1959 Camilo José Cela va convidar un gran nombre de poetes d’Europa, convertint El Club dels Poetes en un lloc de reflexió i intercanvi intel·lectual.
Amb la lloable intenció de recuperar aquella iniciativa, la Conselleria d’Educació i Cultura va convocar aquestes Converses Literàries a Formentor 2008?. Tenc la impressió que no se n’ha aconseguit l’objectiu.
Abans de continuar, faré un aclariment i una advertència.
L’aclariment és que tota iniciativa cultural que es faci a les Illes Balears, d’entrada em sembla positiva i, per tant, no crec que, en cap cas, s’hagi de fer una crítica destructiva.
L’advertència al lector perquè es faci una idea de què estam parlant, és que un servidor era dels assistents més joves si descomptam les companyes periodistes becàries.
Dit això, si ens haguéssim de fer una idea de què anaven aquelles converses, a través de les explicacions que ens donaren els testimonis que ens explicaren la seva experiència, hauríem de concloure que eren unes trobades promogudes per Camilo José Cela, un personatge meitat genial, meitat poca-solta, on un grapat d’escriptors en llengua castellana i d’arreu d’Europa es passaven el dia gats com una sopa i discutien de literatura mentre intentaven lligar entre ells i mentre un grapat d’escriptors aborígens (massa frikis i/o massa joves) s’ho prenien seriosament.
La part amagada
No tenc cap dubte que aquesta visió, absolutament frívola del que foren aquelles trobades sigui propera a la realitat. De fet, moltes de les activitats humanes i dels fets històrics s’entendrien molt més si se n’explicàs la part de la història que sempre queda amagada i que té a veure amb l’alcohol, les drogues, les relacions personals i el sexe.
Ara bé, suposant que n’hi hagués per tant i posats a contar-nos la història de les converses de fa cinquanta anys, per ventura hauria estat més interessant analitzar quin impacte tengueren aquelles converses en el món de la literatura, quina herència deixaren i, sobretot, quina petjada deixaren a la terra que les acollí i en la literatura catalana.
Probablement, si el Govern de les Illes Balears té interès de reeditar les Converses Literàries a Formentor, la millor manera de fer-ho –i el millor homenatge que es pot fer a les de fa cinc dècades– és cercar on són avui els escriptors que poden despuntar i donar-los el protagonisme que han de menester per créixer.
Si es vol aprofitar aquells records, aquella experiència i aquell renom, el que caldria fer seria posar-lo al servei de tota questa gent que té inquietuds poètiques i literàries i que no disposa dels espais ni dels recursos per desenvolupar-les.
A Mallorca i a la resta del país hi ha una nova fornada de poetes (aprofitarem per tornar a recomanar l’antologia Pedra Foguera, editada per la Federació Llull i Edicions Documenta Balear) que, tot i la seva joventut, els escriptors que en formen part tenen una qualitat i una força gens menyspreable.
Dedicar-les a donar suport a aquest nou planter de poetes, vet aquí la millor manera de refundar les Converses Literàries de Formentor.
I pel vici que ningú no passi pena, que segons tenc entès, aquestes noves generacions de poetes també van ben servides de libacions i fornicacions.
No arriben, és clar, als nivells professionals de les Noves Generacions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.