Sis graus d'intimitat

Fa una partida d’anys em vaig assabentar de la teoria dels sis graus de separació en llegir un article de l’admirat Llorenç Valverde en aquest mateix diari. Ara no record tot el contingut de l’escrit, però sí que em va quedar el tema aquest dels sis graus. Es tracta de l’afirmació que dues persones qualsevols d’arreu del món estan separades entre elles per una diferència màxima de sis graus. Això significa que si jo conec en Pau, que a la vegada coneix na Joana i ella coneix en John, aleshores en John i jo tenim una separació de tres graus.

Es tracta d’una teoria ben interessant i que dins un món globalitzat com el d’avui en dia pot tenir versamblança. Diversos matemàtics han provat de fer-ne una demostració, però no he pogut constatar enlloc que s’hagi aconseguit arribar-hi. Sí que hi ha hagut molts d’intents de comprovar-ho en distints casos experimentals, que sembla que no han pogut mostrar la seva falsetat.

Un dels darrers intents ha vengut de la mà del gegant informàtic Microsoft i se n’ha publicat el resultat no fa gaire. Els investigadors de Microsoft han suposat que la coneixença entre dues persones és equivalent a l’intercanvi d’un missatge de text a través del messenger. Tot i que a mi em sembla una reducció de la teoria original, perquè ben bé puc conèixer gent amb la qual no m’hi relacion a través del messenger, el resultat ha confirmat, més o manco el que hom esperava, ja que el grau de separació mitjà entre dos ususaris del messenger és de 6,6 graus, una xifra que s’acosta bastant a la estipulada per la teoria.

Tammateix, el que més em preocupa a mi d’aquest afer és la forma d’obtenir la informació que han fet servir per arribar a aquesta conclusió. Si els de Microsoft enregistren les meves converses amb altres persones a través del messenger, o si simplement enregistren els destinataris amb els quals he contactat, això no constitueix una ingerència il·legal dins la meva intimitat? I a partir d’aquí em sorgeixen un munt de dubtes. La llei de protecció de dades és paper banyat? Tenen dret a saber amb qui em relacion si jo no els ho he permès explícitament? O pitjor encara, podem veure exactament el que els dic? Hi pot haver confidencialitat amb l’ús del messenger? I amb el correu electrònic, deu passar el mateix? Només és Microsoft que té accés a les meves dades, o hi ha qualcú més? Aquesta conducta només és pròpia de Microsoft o els seus competidors fan ben igual?

Aquestes preguntes sense resposta tenen la virtut d’aixecar la llebre, de fer-me reflexionar sobre el meu dret a la intimitat i la fiabilitat de la confidencialitat del ciberespai. Fins i tot d’estrapolar-hi la teoria dels sis graus de separació que, segons el meu parer, ràpidament degenararia cap a la d’un sol grau de separació. Fins a quants de graus de separació arriben els meus missatges sense el meu consentiment? Per exemple, si un operador de Microsoft pot llegir els meus escrits a un amic meu, els reenvia, posem per cas, a un dels seus caps que, a la vegada el classifica segons el contingut i el que dedueix sobre els meus interessos i el passa a un comercial de tal o tal altra empresa, entre aquest darrer i jo hi hauria, de moment, tres graus de separació. Naturalment, aquests tres graus només seran provisionals i ben aviat es reduiran, ja que quan aquest darrer senyor comenci a inundar la meva bústia electrònica de propaganda indesitjada, ja hi haurà un contacte directe i, per tant, només estarem a un grau de separació.

Professor