Wanted

A poc a poc van sortint a la llum nous casos de corrupció que es produïren durant l’etapa fosca en què Jaume Matas Palou i Palau va presidir el Govern de les Illes Balears.

Un dia és el cas Pla Territorial de Mallorca, un altre dia és l’espectacular cas del regidor d’urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos, en una altra ocasió és Damià Vidal, que com que no sap dir que no es va omplint les butxaques, un altre dia és n’Antònia Ordinas i la seva dona, un altre el cas Cavallistes, un altre la corrupció a Turisme Jove... Com que correm el risc de perdre’ns en detalls i com que arribarà un punt en què serà impossible recordar cada un dels casos, crec que ens en quedarem amb l’essència si ho resumim dient que mentre Jaume Matas n’era el màxim responsable, diversos alts càrrecs, la majoria militants del Partit Popular, es dedicaren a robar fons públics per enriquir-se de manera il·legal i il·lícita.

I és clar, arribats a aquest punt, ens topam amb les interpretacions i valoracions del que ja sabem que va succeir i d’allò que podem intuir que va succeir. A hores d’ara ningú no dubta que encara sortiran més casos de corrupció lligats a l’etapa Matas... allò que sí posam en dubte és que arribin a sortir tots.

De moment es podrien fer tres interpretacions o valoracions diferents.

La primera, difícilment sostenible a hores d’ara, és que es tracta d’un cúmul casual de casos aïllats. La segona seria que durant l’etapa en què Jaume Matas va presidir el Partit Popular de les Illes Balears i el Govern de les Illes Balears i Rosa Estaràs el va vicepresidir i coordinar, hi va haver una disbauxa total i un descontrol absolut que va permetre i fins i tot estimular –era "lo normal"– el robatori de cabals públics.

La tercera interpretació, hi ha molts indicis que la podrien sustentar, seria que la direcció del PP de les Illes Balears va ser ocupada per una estructura de gent organitzada –després de llegir l’article de Guillem Frontera d’ahir, no estam tan segurs d’usar termes relacionats amb la Màfia– amb la pretensió de gestionar els recursos públics per a beneficiar interessos privats.

Supòs que una majoria de lectors en tendreu la vostra pròpia interpretació i que tant vosaltres com jo mateix la podrem anar complementant, matisant o canviant a mesura que es coneguin nous detalls, nous casos i sentim la interpretació que en fan els responsables directes de totes aquestes malifetes.

A hores d’ara, una anàlisi que és gairebé impossible de rebatre és que el màxim responsable de la corrupció i del robatori de cabals públics que es va produir durant la passada legislatura és Jaume Matas i Palou.

Quan es produeix un cas de corrupció en un govern, la responsabilitat és de qui l’ha comès. Quan se’n produeixen dos, probablement, també. Quan se’n produeixen més, la responsabilitat és del cap. Si parlam d’un govern (i d’un partit), del president.

Matas és el responsable directe i màxim de la corrupció que es va desenvolupar des del seu govern i des del seu partit. Sigui per comissió o per omissió, ell era qui dirigia el Govern, qui nomenà tota aquesta gent que ha delinquit i qui, en la interpretació més favorable per a ell, no sabé establir els mecanismes de control per detectar i aturar la corrupció.

Però Matas, en una nova mostra del seu tarannà, no tan sols no ha donat la cara i ofert a la ciutadania les explicacions necessàries, sinó que s’ha donat a la fuga.

Els mitjans de comunicació el cerquen (de moment només són els mitjans de comunicació), però Matas s’ha escapat cap al far west i es nega a oferir les explicacions necessàries.

A les Balears volem –necessitam– que Jaume Matas expliqui què ha passat durant aquests darrers anys, però ell, com un fugitiu de western, s’amaga allà pel llunyà oest, per Amèrica.

Se cerca president fugat perquè ofereixi explicacions sobre uns quants milions de dòlars desapareguts. Se cerca (no direm viu o mort, perquè li desitjam una llarga vida) Jaume Matas i Palou. Wanted.