Avui comencen a Madrid els contactes entre el govern nacional, el PSOE i les autonomies governades pels socialistes. Amb la intenció de posar en comú allò que podrien ser els eixos fonamentals de la reforma del sistema de finançament. L’actitud que denota el Govern balear al respecte és intel·ligent. Per una banda, ha fugit de fàctiques aliances amb altres autonomies per forjar un eix "contra" Madrid. Els doblers de més que arribin —que arribaran— amb el nou sistema seran gràcies a un pacte allà on pertoca i no amb aquestes aventures que mai no han funcionat, ni dins el PSOE —com allò de l’eix entre Maragall, Pla, Iglesias i Antich—, ni entre comunitats de signes polítics diferents —com les aliances culturals—, ni entre tan sols governs nacionalistes —com les impossibles aliances mil vegades intentades i sempre avortades entre els antics governs nacionalistes basc i català—. Per altra, va a Madrid a defensar els postulats fruit de les que creu necessitats pròpies de finançament, però tenint clar que entre el que demana i el que obtengui probablement hi haurà ampla diferència, no debades la situació econòmica actual no permet gaires alegries i en temps com els presents és lògic que l’aixeta central doni manco del que ho podria haver fet fa un parell d’anys.
En el fons la postura del Govern és la conseqüència de l’alineament conceptual i ideològic amb l’essència del PSOE. El federalisme. Hauria de ser el natural, però no sempre ho ha estat i no sempre ho és encara que es tracti de socialistes. Per exemple, en el PSC no són pocs els que assumeixen les ànsies nacionalistes al respecte. Que si el PSOE balear en fes part seria a costa dels interessos dels ciutadans illencs. Si una cosa és contrària a aquests interessos nacionalistes és el federalisme. Federalisme significa igualtat, claredat i un sistema —pel que fa al finançament— homogeni per a totes les regions de règim comú —que són totes excepte les dues regions forals que tenen un sistema propi—. Justament allò contrari al que els nacionalistes —i alguns disfressats de socialistes— demanen: bilateralitat, especificitat, tracte a la carta, etc. A Balears sovint es manifesta una classe de polítics que viuen emmirallats per les aliances externes en clau nacionalista, sense adonar-se —millor suposar-ho així: que no se n’adonen; i no pensar que ho fan conscientment— que els ciutadans de les Balears poc o res tenen a guanyar en aventures així i que, pel que fa al finançament en concret, és justament el contrari el que cal fer per assegurar la màxima quantitat possible de doblers.
En aquest sentit, més important que la xifra total que pugui arribar és assolir un mètode que tendeixi cap al federalisme. Aquest pareix que és l’objectiu del PSOE nacional i també del PSOE balear, que demostrarà així el seu pragmatisme intel·ligent.
