El viver va ple i nerviós

Potser perquè l’edat no em permet anar tot el temps amb el motor engegat per pescar a la fluixa tot allò que vulgui empassar-se el meu ham. Tampoc no em sent en la necessitat de llançar el ferretó i quedar ancorat sense moure’m. Per això he pensat titular aquesta col·laboració dominical com "A l’arronsa", que és deixar la barca sense la força del motor i sense la immobilitat del ferretó.

És clar que per pescar així cal tenir bona mar i ara, en les aigües que ens envolten, hi ha mar vella i els "xotets" d’escuma, malgrat ser innocents en aparença, obliguen a moure’s si no vols acabar varat sobre les roques quan menys t’ho esperes.

El que m’agradaria seria fer del diumenge un dia tranquil, sense gaires ensurts, malgrat el fangar dels dies feiners que ens amenaça de fer un renou continu i permanent. Ja se sap, ens avesam a tot, i al renou responem amb selectiva sordesa. Però tampoc no sé fer poesia, el lirisme em surt d’un cursi encès i la bona literatura m’ha estat negada. Així que aprofitarem el diumenge per mostrar-vos qualque producte interessant de la pesquera.

Avui, el viver va ple i nerviós en l’Ajuntament de Palma i en el si dels partits que configuren el pacte. Podeu estar tranquils, no hi ha aranyes verinoses i el peix que l’ompl només pot picar fins molestar, fins i tot, massa, però no mata. El dubte és saber si s’ho paga ser constantment picat i viure amb la coïtja o si, pel contrari, una jugada a vida o mort ens alliberaria d’encruies amb tendències suïcides.