La vicepresidenta del govern nacional, María Teresa Fernández de la Vega, anuncià dimecres passat en el Congrés dels Diputats que l'Executiu «promourà el debat en una subcomissió de la Comissió Constitucional (de la Cambra) per reformar la llei electoral, a més de demanar un dictamen al Consell d'Estat (sobre el particular)». A la legislatura anterior a proposta d'IU s'havia dit que aquesta subcomissió funcionaria però al final quedà en res. Ara com a mínim s'estudiarà. No sabem en quin sentit podria ser la tal reforma però segons les primeres informacions que alguns mitjans de comunicació llançaven aniria des de disminuir el poder dels grups nacionalistes fins a un sistema que premiaria IU, com a tercera força nacional més votada però que tanmateix, per mor de les circumscripcions provincials, només té 2 escons. El nou sistema, segons les primeres informacions, en què pensa el govern podria anar així: mantenir els actuals 350 diputats elegits per províncies, més un increment de 50 escons -que la Constitució permet- que es triarien per llista única nacional i amb criteris proporcionals.
Si projectam aquest potencial sistema de conversió de vots en escons als resultats del 9 de març passat -tant amb un 3% de mínim al conjunt nacional per optar al repartiment d'escons, com sense cap mínim- els resultats del repartiment dels 50 escons extra serien: el PSOE se n'enduria 25, el PP 22, IU 2 i CiU 1. Amb la qual cosa, sobre els 400 en total, els socialistes arribarien a 194, els conservadors a 176, els neocomunistes a 4 i els nacionalistes a 10.
Una primera observació ràpida pot induir a pensar que pel que fa a la relació numèrica entre els dos grans partits nacionals i els petits és el mateix un sistema que un altre. Perquè si ara PSOE-PP tenen el 92,3% del total d'escons del Congrés, amb el nou passarien a tenir-ne el 92,5%. Individualment tampoc no pareix afavorir a cap dels dos. Perquè els socialistes passarien del 48,3% dels escons, que tenen ara, al 48,5%. I els conservadors es quedarien amb el 44%. Pel que fa a la formació queixosa, IU, el resultat seria millor, ja que duplicaria escons (de 2 a 4) la qual cosa li permetria passar del 0,57% del total a l'1%. I per als de CiU, els únics nacionalistes que podrien sumar quelcom més, la diferència no és gaire, un escó més, però sempre va bé sumar, ara bé: es quedaria amb el mateix percentatge sobre el conjunt d'escons: el 2,5%. Respecte als més petits, quedarien com estan perquè no sumarien cap altre escó i el potencial numerico-polític que perdrien seria ínfim: per exemple ERC (3 escons) passaria de pesar el 0,85% del conjunt al 0,75%. Mirat així, doncs, és possible que aquest sistema o un altre semblant pugui finalment tenir prou suport parlamentari per tirar endavant. Perquè aparentment és asèptic per a quasi tothom, excepte per a IU que tampoc és que augmenti molt, o no tant com perquè cap dels altres partits que podrien témer un creixement seu -CiU i PNB- es preocupin gaire.
Tanmateix hi ha una altra lectura a fer. Els partits que sumarien més escons en nombre absoluts serien els dos grans nacionals. Sempre. Si es fa la projecció del nou sistema sobre els resultats de 2004 es veu: el repartiment seria exactament igual al d'enguany. Això vol dir que aquell dels dos grans que guanyàs, tendria més fàcil governar. El 2004, Zapatero (164), com que no volia un pacte estable amb CiU ni PNB, necessità ERC (8) que li assegurava 172 escons, i llavors amb IU (5), Nabai (1), Chunta (1) i BNG (2) li bastava. Amb el nou sistema ho hagués tengut més fàcil. Perquè el PSOE hagués fet 189 escons, IU 7, suma que fa 196 i aleshores només amb els petits esmentats (4) li hagués bastat per arribar als 200, amb la qual cosa s'assegurava que no hi havia majoria de bloqueig possible. O sigui s'hagués pogut desfer tot d'una que hagués volgut del seu aliat més incòmode. A la petita diferència numèrica entre els dos sistemes és on hi ha aquesta potencial gran diferència política.
