El ridícul teatral d'Hidalgo

TW
0

Del primer judici contra Eugenio Hidalgo es podien esperar moltes de coses, menys que es convertís en una befa. Dir que es va fer una casa il·legal «sense voler», que no «entén de lleis» i pronunciar altres bajanades semblants degraden la dignitat col·lectiva. El PP ha col·leccionat els darrers mesos un enfilall de ridículs molts difícils de superar. Rodrigo de Santos partit cap a Madrid afirmant «no he estat jo, ha estat la droga». Damià Vidal digué al jutge que no sabia «dir que no». I ara Hidalgo afirma que ignorava què feia quan es construïa una casa il·legal. Es tracta d'alts càrrecs polítics del PP que, a l'hora de la veritat, fan teatre barat i es disfressen de comediants. No és estrany que el tribunal mostràs sarcasme amb el que estava escoltant en veure ofesa i trepitjada la seva intel·ligència i sentit comú. Per defensar-se, l'exbatle d'Andratx menyspreà els professionals de la Justícia amb arguments falsament infantils. És massa fort. Això no és barra, això és escopir sobre els més elementals valors de la condició humana. Hidalgo es féu una casa a poca distància del castell de Son Mas, seu de l'Ajuntament, aprofitant una llicència per a nau agrícola que es va atorgar ell mateix en connivència amb funcionaris municipals. Hidalgo burlà la llei amb l'agreujant d'aprofitar-se del seu càrrec de batle i en benefici propi.

El caseterisme il·legal és un dels pitjors càncers que pateix Mallorca. Què podria passar si Hidalgo en sortís impune? La xaleteria fora de la llei, que s'ha estès com una plaga infecta per bona part de l'illa, experimentaria un increment encara més denigrant si una primera vara aconseguís fugir de l'acció de la Justícia. Hidalgo digué bajanades una rere l'altra. Però com s'explica que un doiut de tal calibre pogués guanyar les eleccions a Andratx uns anys abans? És que els andritxols són subnormals? Prou d'ofendre el poble. El judici d'Hidalgo no només ha de ser alliçonador amb un xaleter il·legal. També ha de ser exemple de com no es pot consentir que un càrrec electe es rigui a la cara d'un tribunal quan l'han agafat incrementant el seu patrimoni de manera espúria.

De Santos, Vidal i Hidalgo tenen un denominador comú: freds i calculadors quan ocupaven despatxos públics i beneits de solemnitat quan, enfangats fins als potons, han de justificar el que feren davant els jutges. El cas Hidalgo incrementa l'alarma social que pateix aquesta terra, massacrada pel formigó il·legítim i pels pocavergonyes.