Da-li cebes. El govern del fugat Matas es presenta, a poc a poc, com el que sempre pensàrem que era: una tropa d'aprofitats, per acció o per omissió, que somiaven semblar-se al seu cap, més preocupat pel benefici propi que per altra cosa. La desfilada per la barra dels jutjats només ha començat i, si vos hi fixau bé, per ara només afecta delictes comesos amb doblers blancs, dels que deixen tant rastre que manejar-los fraudulentament suposa una creença ferma en la impunitat i tenir la prepotència com a guia. D'aquests, en sortiran més, segur, però, tot i ser repugnants delictes contra la confiança ciutadana, són el patató del gran tiberi matista. Sense ells no tendríem confirmació de les sospites, però no faran trontollar la infraestructura de la corrupció que es fonamenta en el maletí, en l'enginyeria financera i en la transferència a paradisos fiscals. La pregunta del milió "o dels molts milions" és saber si s'arribarà a ella o si ens haurem de conformar amb veure imputats a petits emuladors dels seus protectors polítics. Patató, ja vos ho he dit, que omplirà planes de diari i exigirà moviments secrets de capitals foscos. Res més. Ningú no canvia d'estatus alimentant-se de patató, només acumulen greix a la vegada que aprimen la consciència. Trista realitat, la nostra, que sabem del cert dels sucosos talls de porcella i remenant les deixalleries institucionals només trobam restes de la guarnició. Ni un trist osset, ni un bocí de corna, ni la coa que ningú no vol. Tot és guardat lluny de la llum pública perquè els golafres sabien el que es feien. Ens queden els rots, producte de la impossible discreció quan la panxa està sadolla. Tenim les cases, fins i tot els palaus, els vestits i calçats de preus prohibitius, els cotxes de luxe inadequat als sous, els viatges imprudents, els electrodomèstics d'altíssima gamma, la cocaïna còmplice o l'indissimulat gust pel selecte sexe de pagament. Fan pudor, és cert, però no sé si aquests rots basten per despertar l'olfacte judicial o les papil·les de l'Agència Tributària.
Seria una excepció digna de ser contada que els ara imputats només tenguessin interseccions amb els seus caps a l'hora de fer informes judicials favorables, com el del director de Bitel detingut ahir, o d'afavorir importants mogudes urbanístiques, com l'exregidor De Santos, que es detén tot sol i tria el lloc on el custodien (o això ens fan creure). La senyora Cirer ja ens confirmà que no era la mare del presumpte delinqüent i no ens torbarem gaire a veure com l'exconseller Ramis ens declara que no era el pare del detingut Vidal. La modernitat afavoreix aquest enfilall de fills proveta, productes tecnològics sense progenitors reconeguts. Arriben tot sols als càrrecs i ningú no els controla despeses ni se sorprèn de veure com progressen les seves propietats ni es preocupa d'esbrinar la certesa o no dels comentaris de carrer. Ha d'arribar l'alternança en el poder perquè als fills de pares desconeguts se'ls acabi la impunitat. Hauria d'arribar el canvi radical en la societat per tal que als desconeguts pares se'ls acabassin les daurades jubilacions al recer de comptes secrets i de farcits maletins. Ens queda l'esperança.
