M'ho deien i m'ho tornaven a dir i per molt que hi insistissin, no m'ho creia, no m'ho podia creure... Fa més de quaranta anys que visc o al voltant o dins el polígon de Llevant. Era a finals dels anys setanta quan varen sorgir aquestes finques d'entre 7 i 14 altures i el museu Krekovic. L'institut Antoni Maura de batxillerat s'havia construït al principi d'aquesta dècada, i el Francesc de Borja Moll de formació professional, al final, juntament amb els edificis. També es va fer el CEIP Camilo José Cela, i a la dècada dels 80 el CEIP Pintor Joan Miró. Dins aquesta dècada es va fer el parc del polígon i es va anar desenvolupant la fesomia que havia de tenir. Tota la barriada havia sorgit per la pressió migratòria dels anys 60 i la posterior, una vegada s'havia esgotat el terreny devers Son Gotleu. Crec que el Pla General d'Ordenació Urbana de 1973 va ser el que va preveure urbanitzar aquest terreny que antany s'havia dedicat a hort, urbanització que tenia com a problema els dipòsits de gas de l'estació de Son Molines. Record les maquetes del parc que es troba entre l'avinguda Mèxic i l'aparcament subterrani i plaça que arriba al carrer de Manacor. En principi s'havien de desenvolupar igual les dues parts i unes passarel·les aèries havien d'unir-les travessant el carrer. Al final s'ha fet un bon parc al costat de l'avinguda Mèxic i s'ha deixat bastant abandonat l'altra part.

Encara que aquest barri hagi gaudit de molt mala fama, especialment en els mitjans de comunicació, pens que ha aconseguit la integració de les persones que hi viuen. Moltes persones que viuen en poc terreny, edificis de 150 habitatges, que ocupen l'espai de tres o quatre xalets, aparcaments exteriors al costat dels edificis, que han fet del polígon un espai airejat i on més o manco s'hi pot viure; escoles d'educació infantil, primària i secundària, que han ofert el servei que necessitava el barri. Record l'IEC Antoni Maura lluitant perquè li llevassin els dipòsits de gas, que estaven al seu costat, cosa que finalment s'ha aconseguit. S'ha de dir que al costat del CEIP Camilo José Cela i de l'IES Antoni Maura, a la banda que mira cap a la mar, és a dir, entre els edificis escolars i l'avinguda Mèxic hi ha també una zona arbrada, que també és un parc públic del polígon, amb els corresponents seients i zones de jocs. A l'altra part de l'avinguda de Mèxic, grans solars sense edificar on ara es preparen obres, que deuen haver-se de fer paral·lelament a la façana marítima.

I aquí és quan arriba el meu astorament i la meva incredulitat. Quan em deien que un ajuntament socialista havia fet un canvi de cromos, havia baratat un solar a primera línia pel parc públic al costat de les escoles, no m'ho podia ni m'ho volia creure. Diuen que hi volen fer tres edificis de luxe i que llevaran un bon tros de pati a l'Antoni Maura, i les escoles quedaran sense aquest espai d'aire, oxigen, verdesca, esplai i quedaran tapades per gegants que s'hi edificaran quasi damunt, ja que l'escola Camilo José Cela té com a màxim un pis d'altura, i quedaran sense llum ni aire, quan véngui de la mar. Per tant, no m'ho podia creure, que un ajuntament socialista actuàs com un PP qualsevol. Ara diuen que això es va fer en temps de Catalina Cirer, en aquell temps que hi havia el presumpte confés encarregat d'urbanisme. Això no és cap excusa. La batlessa Aina Calvo i el seu Consistori tenen el deure de desfer aquest desastre ecològic al polígon de Llevant i esper que ho facin. No es pot deixar que una empresa privada utilitzi un parc, un jardí, un espai necessari i del poble per a l'especulació. La primera línia de la façana marítima no es pot carregar la segona. L'Ajuntament ha de cercar una solució que no robi un metre quadrat de parc ni un metre cúbic d'aire als més de 2.000 alumnes que acudeixen cada dia a aquests centres escolars. En el barri ja hi ha una plataforma disposada a defensar aquest espai, amb l'ajuda del GOB. L'Ajuntament ha d'impedir que els veïnats del polígon s'hagin de plantar davant les màquines destructores.