Després del quadrienni de la ignomínia en matèria urbanística, els ciutadans entenen la netejada. Cal treure els colors als càrrecs públics que han consentit o comès il·legalitats al voltant del formigó. Ja sabem com eren De Santos i Hidalgo. Però l'escàndol és visible arreu de l'Illa. Des de construir en urbà més del que permet la llei fins a la xaleteria il·legal en rústic, insult a la dignitat mallorquina.
Ara Cort ha duit el Netol a l'Emop. És apropiat. Però també han d'actuar Consell i Govern. Productes com De Santos o Hidalgo no són casualitats. Són conseqüència de governants que no compliren amb el seu deure, de batles que han permès que el rústic es converteixi en un gran Casa Alfredo. Aina Calvo ha demostrat coratge. Ha entès que ens trobam davant una emergència nacional. Armengol i Antich també s'han de moure. De poc servirà trobar la targeta màgica a De Santos o la caballeriza a Hidalgo si no es destapen les xarxes de vot captiu al voltant de l'urbanisme espuri. Cal guanyar la batalla al caciquisme. Aquesta paraula (caciquisme) és la que defineix la clau de la present hora decisiva.
