Síndrome d'immediatesa
Tenc alguns amics de dretes, no massa, però la gran majoria són propers a l'esquerra. Normal. Normal aquesta proporció i normals la majoria d'ells. Molts pateixen d'una síndrome d'immediatesa per la qual no guanyen per frustracions. Ho volen tot i ho volen ja. Com que tot i ja no sol ser possible, engreixen frustracions cícliques que s'enquisten i esdevenen permanents. Guanya l'esquerra els diferents governs i ja comencen a patir desencisos. Bé siguin per les formes o bé pels fons, troben ossos en el lleu i comencen a viure la victòria dels seus com una autèntica traïció. No és que s'estimin més la de la dreta però es resignen a ella i abandonen esperances per a temps millors. Mentre, gaudeixen de la irresponsabilitat social: no governen el seus, no esperen res dels adversaris, no se senten responsables de les barbaritats que puguin fer. Però, quan les urnes o els pactes condueixen els seus als despatxos oficials, comencen les presses i cada dia que passa és una renúncia i un estímul per a la frustració. Sense creure-ho de veres (no són tan boianos) amollen allò que tots són iguals i que tanmateix no s'ho paga donar suport als que, més prest que tard, ens trairan.
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.