És absolutament apropiat reconèxier que l'addicció a la cocaïna és una malaltia terrible. La societat està obligada a ajudar Rodrigo de Santos a superar-la. També cal reflexionar sobre les enormes responsabilitats que tenia quan gastava una doblerada pública en drogues i en prostitució masculina. En aquestes condicions, De Santos donà llum verda a la requalificació dels terrenys de Son Espases, que passaren de rústic a zona d'equipament sanitari perquè el Govern Matas hi fes un macrohospital quan per aquesta finca hi passa un torrent. De Santos donà el permís mentre als seus voltants es parlava de pilotades urbanístiques. A més, formà part dels que decidiren tomar el pont del tren i reconstruir-lo, quasi exacte, al mateix lloc, i dels que esborraren del mapa l'antic parc de les Estacions per fer-ne un altra nou de trinca amb una estació intermodal que es va inundar. Així mateix, va intervenir en els permisos de les obres del carrer Jacint Verdaguer (juntament amb el Govern Matas), que forçaren l'evacuació d'una escola i la indignació veïnal. Ara se n'ha anat a Madrid a curar-se. La malaltia costà 50.000 euros. Ha tornat ara els doblers. Tot i així, pensem en allò essencial: el deute de la Comunitat Autònoma és d'uns 5.000 milions d'euros (CINC MIL MILIONS D'?), fruit d'algunes decisions, incloent les de Rodrigo de Santos, desgraciadament malalt quan les va prendre.
Qui vetlà pels doblers del poble en aquells anys de la tudadissa malalta? Qui protegia De Santos? I per què?
