Ferran Aguiló

Qüestió de colors

Ferran Aguiló15/03/08 0:00

Només són uns centenars de vots, no gaire, la veritat, però gràcies a aquests el mapa de les Balears apareix tintat de vermell, com Catalunya, Andalusia, Euskadi..., i no en l'habitual color blau del PP. La realitat no canviaria, ni pels conservadors ni pels socialistes, malgrat que aquesta diferència hagués estat a l'inrevés: els resultats serien igual de bons pel PSOE i tan preocupants pel PP. Però la realitat no és el més important sinó la percepció que se'n té i és el que queda en el subconscient col·lectiu. A l'hora de fer inventari i de treure pit dels dirigents que bravegen de collita, les nostres illes s'incorporen a la del PSOE. En un país amb un sistema tan discrecional de repartir els cabals públics entre les diferents comunitats, ens hauria de sortir rendible haver ofert una mossa més en la corretja del senyor Zapatero. Cert que ell pot sentir-se'n objectiu propietari. Sense la seva participació mediàtica no és del tot segur que la victòria en el còmput global d'Espanya s'hagués aconseguit ni, per extensió, la de Balears.

Dit això, qui ha suportat la poca consideració que el Govern central, sigui del partit que sigui, té cap a les Illes i s'ha vist en l'obligació de donar cara pels seus enreveixinats companys de Madrid és el senyor Antich. Ell, per proximitat, ha rebut pels greuges que també, com a president, pateix. I ho ha fet amb un tarannà que la ciutadania li reconeix (per ara, evidentment). El seu viatge cap al centre és més que evident aquesta legislatura i li dóna bon resultat. Alguns diran que és pel contrapès dels socis de govern, però el camí s'inicià molt abans de les eleccions. Per contra, amb la força que alguns treballaren la seva imatge de radical, mai no hagués aconseguit els resultats de maig ni, probablement, els de diumenge passat. Aquesta conjunció de circumstàncies favorables -inclosos els problemes interns de tots els altres partits- hauria de ser aprofitada pel Govern Zapatero per empènyer el PSIB cap a la possibilitat d'assolir majories més àmplies o, com a mínim, aspirar a ser el partit més votat. No hi ha antecedents històrics d'un moment tan favorable pels interessos dels socialistes balears, però no basta l'acció de govern per treure'n electoral profit. I em tem que no hi ha partit, entretenguts com estan tots els seus dirigents en els seus càrrecs oficials.

El partit ha de créixer, arrelar entre la ciutadania més enllà del màrqueting electoral. La tasca d'imbricació en la societat, de generar debat i sentit de pertinença a la tribu socialista és bàsic per no confiar-ho tot a la davallada dels altres que, per ara, són molt més infiltrats en el teixit social. El comportament electoral dels votants balears mostra una tendència a l'alça dels socialistes però les tendències només són això si no s'alimenten de qualque cosa més que de sensacions i de bon rotllo. Avui per avui, el president Antich és la cara i l'esquena del partit. Sobre aquesta, hi carreguen els socis sense que altre personatge del PSOE compleixi amb aquest important paper. Si no hi és perquè ell no se'n fia, greu. Si és perquè no existeix, pitjor.