Passat l'equador de campanya es confirma que som en la primera campanya plenament moderna. És a dir, televisiva i demoscòpica. Els temps en què el carrer era l'escenari bàsic de la captació del vot han passat a la història. No fa gaires anys les parets dels edificis de Palma i dels pobles mallorquins, així com els de tot el país, eren plens de cartells electorals demanant el vot. Ara pràcticament no se'n veu ni un. I cap dels dos grans partits. Embrutaven molt les ciutats i una vegada passat el dia de les eleccions restaven allà penjats durant setmanes, en alguns casos mesos i fins i tot anys, fins que la pluja i el pas del temps els esborrava. Tanmateix donaven vida a la campanya. No tant, potser, per ells mateixos sinó més aviat com a testimoni de l'activitat febril dels candidats locals a l'hora de cercar vots. Els grans mítings es complementaven amb reunions a bars, amb actes públics a tota plaça i a molts de carrers. Aquestes tècniques de campanya no variaren gaire entre 1977 i els anys noranta. No obstant això, en els últims aproximadament deu anys han mudat com de la nit al dia. Mirar només dotze anys enrere és un exercici d'immersió en la paleotàctica electoral. Res ja no és com era. El canvi s'ha anat notant ràpidament en les últimes tres eleccions generals (2000, 2004 i enguany). L'ús d'internet és avui massiu, quan a les eleccions de fa vuit anys pareixia més un recurs estrambòtic que no una efectiva tècnica de venda política. Els grans mítings s'han desenvolupat d'una forma que ningú no podia imaginar fa dues o tres campanyes. La televisió sempre ha estat important, per suposat, fins i tot a les primeres eleccions (1977), però mai no com ara. Ara les televisions no cobreixen simplement els mítings que fan Zapatero o Rajoy, sinó que els equips de direcció estratègica de campanya del PSOE i del PP els organitzen com a programes de televisió. El sentit s'ha trastocat absolutament. No importa qui hi ha, a l'acte. El que importa és que s'ompli. A l'estil exacte dels extres convidats a un plató televisiu. Com convidava el PSOE a l'acte de dimarts passat de Zapatero a Palma? D'aquesta manera: «vine a omplir el Palma Arena». A fer d'extra. Igual que fa el PP. El míting programa o espot televisiu es dissenya fins al més petit detall en funció de la televisió. Però és que ja és tota la campanya, televisiva. I aquesta vegada més que mai gràcies als debats. La gran expectació que aixecà el de dilluns passat -13 milions d'espectadors- assegura que a partir d'ara, a qualsevol disseny de campanya, l'element fonamental serà la preparació del debat. Es pot dir que per primera vegada els espanyols hem entrat en la modernitat política electoral.

Una modernitat que devora de l'ús estratègic de les televisions presenta l'altra gran característica. L'ús de les enquestes. Mai no se n'havien publicades tantes, ni de tan diverses. Tant és que diguin blanc o negre. El que importa és que hi siguin i que a través de les quals els partits influeixen -o creuen influir que, pel cas, és el mateix- en l'electorat en el sentit que més els interessa. Al nostre país sempre ha estat el PSOE el partit més innovador en estratègia i màrqueting electoral. Aquesta vegada pareix que també, perquè l'ús que ha fet dels sondejos mai no s'havia vist. Si li surt bé, en les pròximes campanyes menjarem enquestes com mai no ens haguéssim imaginat.

El romanticisme de les antigues campanyes, en fi, ja no existeix. Rere de la forma de fer política electoral dels dos grans hi van els petits, que els imiten dins de les seves possibilitats. Es queixen perquè no els conviden a debats televisats, perquè les teles no els fan el mateix seguiment... i obliden la imaginació que demostraven fa uns anys que els servia per intentar sostreure's de l'ofegament de PP i PSOE. Ja res ni ningú no és com era. Això ja és com els Estats Units, o França, o qualsevol altre país modern. I no passarà allò que no hi ha temps que no torni, perquè ja no tornaran aquelles campanyes.