La tendència involutiva que assota el mercat de l'habitatge
resulta, potser, un bon argument per qüestionar les possibilitats
futures del consumidor de mantenir el ritme de creixement econòmic
que fins ara s'ha anat consolidant.
La institució de la família ha passat de mostrar un perfil
estalviador a oferir-ne un altre de diametralment oposat,
bàsicament inversor. La inèrcia consumista desmesurada, traduïda en
termes d'adquisició de tota una sèrie de béns i serveis
prescindibles, així com d'immobles sobrevalorats, ha portat el
ciutadà a una situació final d'ofec econòmic que és l'única que pot
mantenir la vitalitat del model actual de creixement. Arribats a
aquest sostre, cal plantejar-se si tal volta no seria desitjable
una alternativa a la via tancada que tenim, i que només deixa marge
a dues opcions: induir els no endeutats a l'espiral del deute o
endeutar més els ja endeutats.
El ciutadà demòcrata hauria de fer ús del poder que li atorga el
sistema per exigir a les institucions polítiques una actitud no
merament gestora de recursos i programes econòmics i socials, sinó
proactiva i visionària, àdhuc oferint un perfil orientador i
pragmàtic, capaç de mostrar els fets així com són i les eines que
calen per dirigir-nos-hi, amb raons públiques. El canvi ha de venir
des de baix, requerit pel mateix poble, i per redundar,
naturalment, en el seu benefici; un benestar fonamentat en el deute
i la propietat fictícia mai no pot ser veritable benestar.
Es diu que cada poble té el governador que mereix. Altrament
dit, si no som capaços de reflexionar i desplegar una estratègia
orientada al canvi, la conseqüència serà la invariabilitat de la
situació descrita.
Rosa Pedrera i Guillem Capó. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.