Endeutament insostenible

La institució de la família ha passat de mostrar un perfil estalviador a oferir-ne un altre de diametralment oposat, bàsicament inversor. La inèrcia consumista desmesurada, traduïda en termes d'adquisició de tota una sèrie de béns i serveis prescindibles, així com d'immobles sobrevalorats, ha portat el ciutadà a una situació final d'ofec econòmic que és l'única que pot mantenir la vitalitat del model actual de creixement. Arribats a aquest sostre, cal plantejar-se si tal volta no seria desitjable una alternativa a la via tancada que tenim, i que només deixa marge a dues opcions: induir els no endeutats a l'espiral del deute o endeutar més els ja endeutats.

El ciutadà demòcrata hauria de fer ús del poder que li atorga el sistema per exigir a les institucions polítiques una actitud no merament gestora de recursos i programes econòmics i socials, sinó proactiva i visionària, àdhuc oferint un perfil orientador i pragmàtic, capaç de mostrar els fets així com són i les eines que calen per dirigir-nos-hi, amb raons públiques. El canvi ha de venir des de baix, requerit pel mateix poble, i per redundar, naturalment, en el seu benefici; un benestar fonamentat en el deute i la propietat fictícia mai no pot ser veritable benestar.

Es diu que cada poble té el governador que mereix. Altrament dit, si no som capaços de reflexionar i desplegar una estratègia orientada al canvi, la conseqüència serà la invariabilitat de la situació descrita.

Rosa Pedrera i Guillem Capó. Palma.