La diversitat humana és inabastable per a la ment humana. Tots som iguals, però diferents. Cadascun de nosaltres té unes dèries distintes, uns pensaments distints i, també, una forma distinta d'observar la realitat, cosa que sovint fa que tenguem la mateixa cosa al davant, però que no hi veiem el mateix. Com a exemple us contaré que moltes vegades, la meva dona i jo, quan comentam el que hem llegit al diari, ens adonam que no tan sols no hem llegit les mateixes notícies, sinó que, sovint, ni tan sols hem reparat l'existència d'algunes de les que han cridat més l'interès de l'altre.

Tanmateix, aquesta anècdota no representa el bessó del que us volia contar avui. Una de les meves afeccions, que veig que és poc compartida pel comú dels mortals, per això el que us deia abans, és la de jugar amb els nombres. És quelcom semblant a allò que passa als verbívors amb els mots. Els verbívors són els habitants de Verbàlia, un país virtual format per gent que s'entusiama amb els jocs de paraules, els embarbussaments, les paraules capicua i tot tipus de joc que tengui els mots com a eix vertebrador. El seu inspirador és Màrius Serra, el qual en va escriure un llibre amb el mateix títol ara fa una partida d'anys.

Idò a mi em passa amb els nombres. Supòs que el fet de ser professor de matemàtiques hi deu tenir qualque relació, però no n'estic segur. Trob apassionant que qualcú faci vuit anys dia vuit d'agost del 2008, o que el número noranta-sis es pugui escriure com la resta de dos quadrats perfectes, és a dir com la diferència entre 10x10 i 2x2.

La realitat és que el món està governat pels nombres i per poc que t'hi fixis te n'adones. Sembla mentida, però curiosament, cada cop que s'aconsegueix un avanç en el camp de les matemàtiques, per abstracte que sigui i per allunyat de la realitat que sembli, més prest o més tard apareix quelcom a la natura que s'hi ajusta com un anell al dit. El filòsof i matemàtic grec Pitàgores, cinc segles abans de la nostra era, ja afirmava que els nombres són la substància de les coses.

Dins la mesura de les meves possibilitats faig el que puc per transmetre, anc que en sigui només una part, el meu entusiame numèric als meus alumnes. Pens que el fet que els cridin l'atenció les relacions numèriques que van trobant i hi agafin el costum de reflexionar-hi pot ser una forma més d'analitzar i repensar la realitat.