Des de la nostra modesta posició, compartim l'esperit i la
lletra de l'article de Guillem Frontera que publicava Diari de
Balears en la seva edició d'ahir titulat «Son Espases, una història
necessària».En d'altres ocasions hem volgut expressar, amb més poca
fortuna i traça que Guillem Frontera, la mateixa idea: ja que no
podem evitar que ens facin certes porcades, damunt la pell fina que
és el nostre territori o damunt el nostre esperit col·lectiu que és
la nostra llengua, si més no, que aquestes, els seus autors, els
seus inductors i els seus beneficiaris, quedin perfectament
reflectits en la història. Que en quedi constància escrita.
Frontera, a compte de tota la història que enrevolta la
construcció d'un hospital a Son Espases, suggeria / reclamava que
«perquè almenys ens quedi memòria de tota aquesta infàmia, valdria
la pena que es començàs a confeccionar una publicació que recollís
totes les dades referides al projecte, des de la seva concepció, la
compra dels terrenys, els afectes sobre els terrenys veïnals, els
moviments ciutadans, la implicació dels socialistes en la campanya
contra la ubicació de l'hospital, la qüestió dels permisos, les
llicències d'obres, les estranyes incorreccions en el Pla
hidrològic, les adjudicacions de les obres, el posicionament de
totes les formacions polítiques (inclosa UM, com és natural) i les
seves raons, els informes sobre hidrologia i sobre arqueologia...
Necessitam disposar de totes les dades per poder-nos fer totes les
preguntes».
El col·lectiu humà al qual, amb tan poc orgull pertanyem, ha de
menester com el respirar que s'escrigui la veritat de les coses, no
la veritat oficial, publicable i publicada, sinó l'altra, la que
coneixen els actors polítics i els notaris de l'actualitat que són
els periodistes i que no escrivim perquè seria massa escandalosa i
no ho podríem demostrar.
Ara, ja sabem que aquells fariseus que es feien els
escandalitzats perquè la Generalitat de Catalunya signàs un conveni
de col·laboració amb entitats de les Illes Balears, són els
mateixos que inflaven amb euros dels contribuents balears,
organitzacions sectàries amb seu a Madrid. Ni més ni manco que els
Legionarios de Cristo, d'Angel Acebes, José María Michavila i Ana
Botella. Fa pocs dies ha sortit a la llum pública la generosa
subvenció amb què el Govern Matas va agraciar una ONG de Madrid
vinculada a l'organització que promou el fanatisme religiós.També,
ha començat a fer-se la llum sobre alguns dels casos de corrupció
urbanística que s'han desenvolupat a Andratx durant els darrers
anys. I dins aquest conglomerat d'informacions n'ha apareguda una
que era d'especial importància per qui signa.
A la fi s'ha sabut que la campanya de persecució mediàtica i de
caça de bruixes contra l'exportaveu del GOB, Miquel Àngel March,
estava orquestrada per l'exconseller d'Interior, José Maria
Rodríguez i l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo.
El PP sempre es va desmarcar oficialment de la campanya, tot i
que el denunciant era un militant del partit conservador, que va
disposar de grans mitjans econòmics per presentar la seva denúncia.
És bo recordar, també, que el portaveu del PP, l'empresari del
sector de la construcció Miquel Ramis, i tots els mitjans a sou del
Govern, es varen afegir als insults i desqualificacions contra el
dirigent ecologista.
Ara sabem que la campanya que tant de mal va fer a l'honor i a
la salut de March, era, en realitat un muntatge d'inspiració
mafiosa i de revenja per la seva tasca com a representant del
GOB.És bo que, com a mínim, aquestes coses quedin escrites.I és bo
que tots, començant pels amics del GOB, aprenguem com van les
coses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.