Des de la nostra modesta posició, compartim l'esperit i la lletra de l'article de Guillem Frontera que publicava Diari de Balears en la seva edició d'ahir titulat «Son Espases, una història necessària».En d'altres ocasions hem volgut expressar, amb més poca fortuna i traça que Guillem Frontera, la mateixa idea: ja que no podem evitar que ens facin certes porcades, damunt la pell fina que és el nostre territori o damunt el nostre esperit col·lectiu que és la nostra llengua, si més no, que aquestes, els seus autors, els seus inductors i els seus beneficiaris, quedin perfectament reflectits en la història. Que en quedi constància escrita.
Frontera, a compte de tota la història que enrevolta la construcció d'un hospital a Son Espases, suggeria / reclamava que «perquè almenys ens quedi memòria de tota aquesta infàmia, valdria la pena que es començàs a confeccionar una publicació que recollís totes les dades referides al projecte, des de la seva concepció, la compra dels terrenys, els afectes sobre els terrenys veïnals, els moviments ciutadans, la implicació dels socialistes en la campanya contra la ubicació de l'hospital, la qüestió dels permisos, les llicències d'obres, les estranyes incorreccions en el Pla hidrològic, les adjudicacions de les obres, el posicionament de totes les formacions polítiques (inclosa UM, com és natural) i les seves raons, els informes sobre hidrologia i sobre arqueologia... Necessitam disposar de totes les dades per poder-nos fer totes les preguntes».
El col·lectiu humà al qual, amb tan poc orgull pertanyem, ha de menester com el respirar que s'escrigui la veritat de les coses, no la veritat oficial, publicable i publicada, sinó l'altra, la que coneixen els actors polítics i els notaris de l'actualitat que són els periodistes i que no escrivim perquè seria massa escandalosa i no ho podríem demostrar.
Ara, ja sabem que aquells fariseus que es feien els escandalitzats perquè la Generalitat de Catalunya signàs un conveni de col·laboració amb entitats de les Illes Balears, són els mateixos que inflaven amb euros dels contribuents balears, organitzacions sectàries amb seu a Madrid. Ni més ni manco que els Legionarios de Cristo, d'Angel Acebes, José María Michavila i Ana Botella. Fa pocs dies ha sortit a la llum pública la generosa subvenció amb què el Govern Matas va agraciar una ONG de Madrid vinculada a l'organització que promou el fanatisme religiós.També, ha començat a fer-se la llum sobre alguns dels casos de corrupció urbanística que s'han desenvolupat a Andratx durant els darrers anys. I dins aquest conglomerat d'informacions n'ha apareguda una que era d'especial importància per qui signa.
A la fi s'ha sabut que la campanya de persecució mediàtica i de caça de bruixes contra l'exportaveu del GOB, Miquel Àngel March, estava orquestrada per l'exconseller d'Interior, José Maria Rodríguez i l'exbatle d'Andratx, Eugenio Hidalgo.
El PP sempre es va desmarcar oficialment de la campanya, tot i que el denunciant era un militant del partit conservador, que va disposar de grans mitjans econòmics per presentar la seva denúncia. És bo recordar, també, que el portaveu del PP, l'empresari del sector de la construcció Miquel Ramis, i tots els mitjans a sou del Govern, es varen afegir als insults i desqualificacions contra el dirigent ecologista.
Ara sabem que la campanya que tant de mal va fer a l'honor i a la salut de March, era, en realitat un muntatge d'inspiració mafiosa i de revenja per la seva tasca com a representant del GOB.És bo que, com a mínim, aquestes coses quedin escrites.I és bo que tots, començant pels amics del GOB, aprenguem com van les coses.
