Marca Matas

El 1997, un aleshores novell president Jaume Matas llançà el pla Mirall: una allau de suports públics per empedrar carrers i places arreu de tots els municipis de les Balears. Era una conjuntura de cicle econòmic alt. Aleshores, el diputat del PSOE Damià Ferrà Pons parlà alt i clar: «Matas ens du una allau migratòria que qualque dia es farà insuportable». I així ha estat. L'ara expresident passarà a la història per haver endeutat l'autonomia en una conjuntura alta per fer més obres públiques. En termes econòmics, és una barbaritat. I ara que no es pot donar feina a tothom, continua l'allau perquè ha corregut la veu. Tenim 25.000 musulmans i un flux cada cop més gran de búlgars i de romanesos que, amb la seva integració a la Unió, poden entrar sense impediments. I si hi sumam els sense papers, Balears avança cap al milió cent mil habitants, un terç més que fa quinze anys. Com es pot estructurar un país amb tal explosió demogràfica dels cinc continents? I el més patètic: els illencs deuen als bancs la feina pública que féu Matas. Les glopades que vénen seran molt grosses.