Potser sigui cosa d'aquest sol primaveral que ens regalen les calmes de gener despistades, potser. Sigui aquest el motiu o sigui un altre que hauria d'anar a cercar en les hormones o els bioritmes, he decidit fer un article de felicitacions. En primer lloc, vull felicitar qui hagi tengut la idea de fer promoció turística allà on hi ha els clients potencials, en les places de les grans ciutats, i el conseller de Turisme, senyor Buils, per dur-la a terme. En conèixer la proposta, tot oblidant les prevencions que la cautela obliga, m'entusiasmà. És cert que el meu entusiasme anava més contra la presència en les fires oficials -Fitur, en aquest cas- perquè em semblen per a consum intern dels polítics que les sustenten i, des d'aquesta opinió, l'acció anomenada «Colón descubre las Illes Balears» rompia la aviciada endogàmia per sortir al carrer a fer el que se suposa que han de fer les fires: mostrar el producte al potencial client i procurar vendre'l el millor possible. Però el concepte necessita d'una bona execució per assolir l'èxit. I l'assolí, segons totes les cròniques, la qual cosa significa que hi hagué bons executors al capdavant. Malgrat gairebé tot ja està inventat, conhorta saber que en les institucions, o en algunes institucions, per ser exactes, hi ha equips disposats a pensar per a millorar el rendiment dels doblers que manegen. A veure si s'encomana.

També vull felicitar el batle de Manacor, senyor Pastor, per defensar-se d'una acusació de corrupció. Cert que m'hagués agradat més que deixàs els jutges per a allò que no poden jutjar els ciutadans i reptàs a dimitir la denunciant, la regidora Roman, si no podia acompanyar l'acusació amb qualque cosa més substancial que el xivarri de carrer, tal com ell s'ha compromès a fer si la denúncia es demostra. Ho torn a dir: no em sembla que els jutjats siguin el camp de debat polític i menys quan ambdues parts gaudeixen dels mateixos recursos per a fer arribar a la població els seus arguments. Però l'honorabilitat de les persones no pot ser objecte d'indocumentades denúncies, encara que aquestes persones siguin personatges públics. Ara bé, tampoc no és gaire normal que l'única acció que se li acudeix, a un polític, no tengui res a veure amb la política i enlloc de defensar-se amb un excés de transparència s'acudeixi a la lentitud assegurada de la justícia per a dirimir diferències. El més divertit de tot és que amb jutges o sense, amb transparència o opacitat, no hi ha manacorí ni manacorina que no tengui opinió formada sobre el tema. A ells s'hauria d'apel·lar si no hi hagués por a la sentència.

Posats a felicitar, no seria just no fer-ho als responsables de la Conselleria de Salut, que han decidit contractar el major nombre de treballadors que no s'ha fet mai. Potser encara no bastaran per arribar a la normalitat somiada però, almanco, és un camí que inverteix la tendència a empitjorar la sanitat pública, tal com s'ha fet evident que es pretén al Madrid de «doña Esperanza». Fer país és fer això: igualtat dels ciutadans en l'assistència sanitària, davant de la llei i en l'accés a l'educació i assumir-ho com a eix de la identitat republicana.