Petit format

No penseu que em conhorta molt saber que no som l'únic que no entén l'obra guanyadora del premi Antoni Gelabert d'Arts Visuals concedit en el si dels Ciutat de Palma. M'agradaria poder entendre aquella ocurrència però em falla el llenguatge de principi a fi. En el discurs d'agraïment que l'artista, Javier Pérez, va fer diumenge en el Principal parlà de la grata sorpresa que representava descobrir que el jurat premiava una obra de «petit format» com la seva. Dins el meu caduc cervell s'il·luminà la fitxa de «petit format» i se'm presentà una imatge aproximada d'un quadre de menys de dos pams o una escultura per davall del pam i mig. La imaginació està feta d'experiències anteriors, pròpies o alienes, i cap dels enregistraments que tenia per a «petit format» m'haurien permès configurar una idea aproximada del que veuria uns minuts més tard. No vull tenir la veritat i no dubt que el problema no sigui meu però, en les meves limitacions, una obra de «petit format» no és una instal·lació que necessita tota una sala per a mostrar-se. Si ja no entenc la mida, imaginau posar-me a trobar la «reflexió sobre la incomunicació entre les parelles», com digué l'autor que era la proposta. Val més reconèixer les pròpies limitacions abans que qualcú les m'envergui a la cara. Així i tot, una vegada conegut l'important currículum de l'autor i la casualitat de la seva programada exposició a les instal·lacions del patrocinador del premi, m'envaeix el dubte per saber si s'ha premiat l'autor o l'obra.

Ahir les borses tornaren a pujar, i ens berenam la notícia com si l'entenguéssim. Curiós. La majoria vivim de l'economia productiva, siguin productes o serveis, i aquesta no mostra cap símptoma de malaltia (almanco, cap que no fos detectada fa molt temps, com la manca de formació i d'inversió en I+D+R) però ens preparen per rebre en tot el nostre front les hòsties que es mereixen els especuladors. Amén i cap endins.