A pesar que la coalició nacionalista va ser vista de tot d'una amb una certa desconfiança, aviat la majoria dels dirigents del PSOE s'han tranquil·litzat. No creuen que els pugui llevar un diputat perquè, raonen, a la vista del desgavell que és, difícilment pugui sumar prou vots. L'espectacle d'aquesta setmana, amb Miquel Nadal i Josep Lliteres (UM) dient que el diputat potencial de l'aliança nacionalista podria votar Mariano Rajoy, al mateix temps que des del PSM se nega en rodó aquesta possibilitat, demostra, als ulls del PSOE, que no tenen res que témer per aquest costat. I de l'altra banda, d'EU-Verds, l'únic que esperen són vots. A més, com que l'estratègia que plantegen no és en clau local, no els importa a qui han posat al front de la candidatura, Antoni Garcias. Un alt dirigent deia, en el Parlament durant els dies en què se debatien els pressupost d'enguany, que en aquestes eleccions, com a les de 2004, se triarà clarament entre Zapatero o Rajoy, o sigui que seran en clau nacional. I que, per tant, tant se val quin ocupi els llocs de la llista electoral. En efecte, quan Francesc Antich presentà la candidatura, la setmana passada, pràcticament només parlà de les eleccions en clau nacional. Per aquest costat resulta que el PP li ha fet un regal d'or, al PSOE, aquesta setmana, en defenestrar Gallardón. Pareix un moviment del tot suïcida ja que, després de l'ostracisme al qual condemnaren Josep Piqué, s'ha desfet d'aquells que li podien donar una imatge de moderació. I el que és molt pitjor: que demostren, a set setmanes de la cita amb les urnes, que no són un partit unit sinó tot el contrari, la qual cosa no sol agradar als votants. Si efectivament hi hagués uns pocs vots conservadors que, a tot el país i a la vista de l'espectacle, decidissin anar-se'n a l'abstenció o -pel cas és el mateix- a forces testimonials, el resultat socialista podrien ser espectacular. En resum: que el PSOE balear, tant per motius nacionals com per regionals, confia ulls clucs a mantenir els quatre diputats i restar encara més diferència en vots al PP. És un objectiu factible?
El 2004 el PP li va treure un 6,4% de distància. En vots, i en números rodons, 30.000. El 2000 foren 97.000 (24% de distància). El 1996, 40.000 (9,2%). I el 1993, 50.000 (12,4%). Atès el context polític nacional i regional no és en excés agosarat imaginar que, en efecte, el PSOE pugui restar diferència al PP a Balears. Sempre i quant, això és essencial, la participació sigui alta. Fa quatre anys va ser, a les Illes, d'un 69,5%. Si baixàs, dependria de quina part del vot s'hauria abstingut més, si la del PSOE, com és tradicional, o la del PP la qual normalment no sol abstenir-se. Si la participació es manté en un registre superior al 65% (només ha estat inferior el 1989 i el 2000) i les esperances del PSOE d'animar el vot útil a la regió es confirmen, és molt probable que pugui restar diferències al PP, encara que aquest partit es mantingui amb els seus nivells de vot enormes, per sobre dels 200.000 sufragis. És el gran objectiu socialista: que votants que en el passat donaren la papereta a EU, al PSM i fins i tot a UM ara optin per donar-la al PSOE. Per pocs que fossin, i confiant a més amb el ganxo de Zapatero, el 6,4% i els 30.000 vots es reduirien a una xifra que permetria Antich desplegar l'estratègia preparada pels tres anys que resten de legislatura. La ja comentada en altres ocasions. És a dir, inversions de Zapatero a Balears, moderació de formes i llenguatge, impuls a la construcció i l'hoteleria, molta política social, complir la promesa dels 5.000 habitatges, ideològicament anar cap el centre i, en vistes al 2011, deixar que els partits petits minvin i intentar atreure votants desideologitzats que en el passat han anat a parar al PP.
És el repte que té el PSOE per aquest 9 de març. Si l'assoleix o no... ja ho sabrem aviat.
