Què faran els d'EU ara que els del PSM els han abandonat? A curt termini, per a les eleccions generals de març, és previsible que intentin coalitzar-se novament amb Els Verds de Mallorca i, juntament amb la seva presència orgànica a Menorca i Eivissa, forjar una coalició roja-verda que mantingui en alt les banderes de l'esquerra alternativa a Balears, que és la gran aposta de fons de la direcció d'ençà el 2004. Veurem què fan finalment els ecologistes. Però encara que no s'hi apuntassin, segur que EU intentarà una candidatura que tingui el segell d'una aliança d'aquesta mena. Per descomptat, saben que no tenen cap possibilitat d'obtenir escó i també saben que la pressió a favor del vot útil per part del PSOE serà enorme. A tot Espanya i aquí en especial per les raons analitzades a l'article de despús-ahir: els socialistes necessitem desesperadament mantenir el seu trispol en els 180.000 vots assolits el 2004, perquè si no ho fan, corren el risc de perdre un escó per Balears que probablement aniria a parar al PP. La qual cosa seria estratègicament terrible per als seus interessos. No només perquè significaria restar un diputat a Zapatero, sinó sobretot perquè suposaria que els conservadors mantindrien, a Balears, l'esperança de reconquerir la majoria absoluta el 2011. Per tant, la invocació al vot útil serà intensa per part del PSOE. Cosa que afectarà negativament EU. Aleshores, quin objectiu pot perseguir?
El paper d'EU en aquestes eleccions és de resistència. Són moments d'incerteses per a tota la formació liderada per Gaspar Llamazares. Té problemes en alguns llocs clau, com per exemple al País Valencià (per València té un diputat que és quasi segur que perdrà). Així i tot confia que la resta de vots en algunes províncies, que el 2004 li suposaren perdre escons, l'afavoreixin i li permetin mantenir el grup parlamentari. En tot cas a Balears necessita, per pura supervivència de futur, mantenir el mínim de vot que va fer el 2000. Foren 15.889 sufragis, un 4%. Lluny queden els anys noranta, quan assolí els seus millors registres: 24.552, el 6%, a les eleccions de 1993; i 33.87, el 7'7%, a les de 1996. Fou una època especial. Quan Julio Anguita liderava IU amb un discurs molt antisocialista. Anteriorment els resultats eren més modests, com els de les eleccions de 1989: 17.540, el 5'1%. Com es veu, hi ha certa concordança entre els registres a Balears d'abans i després del període d'Anguita. És, doncs, sobre aquesta aproximada quantitat de suport on se situa l'objectiu a assolir el març. Uns 15.000 vots que li permetrien dues coses. Primera, mantenir el projecte viu, que és el més important. Perquè una baixada a nivells de testimonialisme marginal, un 2% o així, seria difícilment superable. Segona, que, en conseqüència, mantindria la relativa força per negociar en el futur una potencial reinvenció del Bloc, amb vista al 2011. Segurament aquest és el repte més important per a EU. El PSM ja ha dit que la coalició nacionalista és purament conjuntural i que no es repetirà d'aquí a tres anys, per a les eleccions autonòmiques, però ha instat EU, per tornar a fer el Bloc, a rompre els llaços amb la IU de Llamazares. I EU també ha dit "en l'article de Miquel Rosselló en aquest diari dilluns passat" que no trencarà els seus vincles amb la IU de Llamazares. Són posicions aparentment irreconciliables, però fàcils de rectificar, sobretot atenent al fet que ambdós partits són febles i adeqüen el missatge a la conjuntura, com bé s'ha vist darrerament.
Per tant, aquestes eleccions són una fita en clau tàctica, per a EU. És a dir, aconseguir prou força "confiant que la coalició nacionalista no tregui el diputat" com perquè el PSM no tingui més remei que tornar a negociar el Bloc per al 2011. Amb les mateixes forces respectives que el permeteren crear per a 2007, la qual cosa és l'objectiu estratègic d'EU. Perquè si no és així, el futur és inexistent.
Ho saben i per això hauran de forjar alguna coalició d'esquerra alternativa que els permeti, si més no, seguir vius el març.
