algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 23°
26°

Els drets lingüístics a la sanitat

Cada vegada són més les veus que alerten de la discrimi-nació dels catalano-parlants dins l'àmbit sanitari. La setmana passada, sense anar més enfora, Joan Lladonet denunciava des d'aquestes mateixes pàgines la presència gairebé testimonial de la nostra llengua a les pàgines web dels hospitals de les Illes Balears, mentre que Salvador Cot reclamava el seu dret a morir en català i rebre les darreres atencions en aquest dioma a l'Avui el passat dia onze.

A la manca de sensibilitat envers els autòctons que demostren les direccions dels centres hospitalaris i les autoritats sanitàries, cal afegir que cada vegada són més els professionals sanitaris que no ens parlen en la nostra llengua i, fins i tot, ens asseguren que no ens entenen quan ens atenen. I això tot just quan s'acaba de publicar un estudi que demostra que els convalescents que són atesos en la seva llengua materna es recuperen més aviat que els que ho són en un altre idioma.

La situació és greu. A més a més de vulnerar de manera flagrant l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, afecta directament el benestar dels usuaris, que acudeixen als serveis sanitaris perquè no es troben bé i es troben amb la tessitura d'haver d'explicar els seus símptomes i haver d'escoltar les instruccions del tractament que han de seguir del metge en una llengua que no és la seva i que, en els casos dels nins més petits o de les persones més grans, no dominen prou, fet que, segon mostra aquest estudi, arriba a repercutir en les seves expectatives de guariment. El grau de discriminació és més gros si tenim en compte que els estrangers que no parlen castellà sovint es beneficien de la presència de traductors o mediadors culturals, dels quals no podem gaudir els indígenes.

Ahir el Diari de Balears parlava de la manca de metges i apuntava la possibilitat que una facultat de medicina pogués pal·liar, a la llarga, aquest problema. Crec que una facultat de medicina on, a més a més, es formàs els futurs professionals en català, per tal que poguessin dominar sense problemes el llenguatge de la seva ciència en la llengua pròpia, podria servir també per formar fornades de metges novells integrats dins la societat a la qual han de servir.

Per altra part, caldria que les autoritats sanitàries i lingüístiques autonòmiques posassin fil a l'agulla i impulsassin un pla de normalització lingüística integral dins la sanitat balear. Caldria que tota la informació de tots els centres estiguessin, primerament, en la llengua autòctona, que hauria de ser l'idioma per defecte tant dels llocs web com de l'atenció telefònica i personal. Cal recordar que a més a més de ser tan oficial com l'altra, és l'única pròpia i, per aquest motiu, la llei preveu que ha d'anar en primer lloc a totes les comunicacions oficials. En segon lloc, calen cursos obligatoris de reciclatge lingüístic per a tots els professionals que estan en contacte amb els pacients per tal que els puguin entendre i els puguin oferir les explicacions pertinents i les instruccions per seguir el seu tractament en el seu propi idioma. Cal que els professionals sanitaris entenguin que són ells els que han d'adaptar-se a la llengua dels pacients i mai a l'inrevés. No pot ser que una persona que no estigui bé a sobre hagi de fer l'esforç de canviar de llengua!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.