Si la coalició nacionalista tragués el diputat seria a costa del PSOE. No n'hi ha cap dubte. La qual cosa és bona per al PP. Perquè afebliria els socialistes a tot el país, ja que restaria un diputat al còmput nacional de Zapatero. A més, perquè introduiria un element d'incertesa en el PSOE balear amb vista al 2011, no debades tot el que sigui desbaratar estratègies unitàries de l'esquerra és bo per als conservadors, tal com ha passat amb la destrucció del Bloc. Però hi ha una altra raó, de caràcter immediat: la coalició nacionalista pot afavorir que el PP obtengui el cinquè diputat per Balears.
Si la coalició funcionàs bé i per tant sumàs els vots que per separat obtengueren PSM i UM en els seus millors resultats de la història -tal com s'analitzava ahir-, podria fer uns 35.000 vots. Si, a més, assolís l'efecte multiplicador, és obvi que de l'únic calat de vots que en podria treure més serien dels que el 2004 anaren a parar al PSOE. Perquè no pareix gaire probable que hi hagi votants del PP que se'n vagin cap a l'aliança a la qual hi ha el PSM i ERC; i no és creïble tampoc que els votants d'EU es passin als nacionalistes. Tanmateix, un votant de centreesquerra més o manco autoctonista per ventura sí que la podria votar. Seria el millor escenari possible per a la coalició, el pitjor per al PSOE i l'única esperança que té el PP d'assolir el cinquè diputat.
En el PSOE s'ho comencen a témer i és probable, per no dir segur, que la campanya socialista a Balears tengui algun eix autòcton amb la intenció d'animar el vot útil contra el PP. Tant li és, al PSOE, això és ver, que el pragmatisme anti-PP del votant li véngui de la coalició o d'EU. Però necessita animar aquest tipus de sufragi per consolidar els 180.000 vots de 2004. Perquè si els baixa entrarà en situació de risc. Sempre que, lògicament, el PP es mantengui per sobre dels 200.000 (en va fer 214.000, en números rodons), la qual cosa és bastant probable o com a mínim en el PSOE la donen per feta, ja que consideren que tendrà els seus votants molt activats i seran fidels.
Projectant sobre els resultats de 2004, amb una participació semblant (70%), la coalició necessita fer uns 47.000 vots per obtenir l'escó. Els trauria al PSOE. Quedant un global de 4 per al PP, 3 per al PSOE i 1 per als nacionalistes. Seria bo per al PP perquè, com s'ha dit abans, en el còmput nacional restaria un escó de Zapatero. No és aquesta, emperò, la situació òptima per als conservadors. Ho seria un 5 a 3 (en lloc del 4 a 4 de 2004) i per això necessiten augmentar l'avantatge sobre el PSOE amb uns 20.000 vots, que representaria un 4 i busques per cent sobre el total de vots vàlid de fa quatre anys. Com que ell no és factible que en sumi molts més, necessita que en baixin els socialistes. Per això li va de perles la coalició, perquè és l'única oferta que podria restar-n'hi, al PSOE, ja que no sembla que ho pugui fer EU. Projectant sobre el resultat de fa quatre anys una baixada del PSOE de 20.000 vots, dels quals posem per cas que anassin a parar a la coalició uns 5.000 i la resta a l'abstenció, el resultat seria ideal per al PP: 5 diputats per 3 el PSOE. I uns 40.000 vots per a la coalició, que significaria que superaria els millors històrics de les generals de PSM i UM sumats, però quedaria sense escó.
Per suposat es tracta d'una mera elucubració. D'una més. Però serveix, com totes, per escenificar supòsits raonablement possibles. N'hi ha d'altres. Entre els quals no cal perdre de vista el següent: que la coalició nacionalista no sumi ni allò que és el seu trispol teòric òptim (35.000 vots), que perdi vots en favor del PSOE i que els socialistes consolidin, amb més vots, els 4 escons. Tot són mers exercicis teòrics, naturalment, tanmateix el que s'ha analitzat permet entendre per què la coalició nacionalista obre la porta a un potencial escenari que el PP no creia que se li pogués obrir. Llavors, a l'hora del vot, que cadascú triï allò que vulgui i el vespre electoral ja comptarem, que és el que val.
