L'obtenció d'una distinció d'origen o de qualitat, lligada als diversos processos de certificació possibles, és una aspiració necessària en qualsevol producció alimentària que vulgui diferenciar-se i aspiri a consolidar un mercat. Per això la marca de qualitat Porc Mallorquí Selecte és una de les grans possibilitats de la ramaderia mallorquina.
Aquest producte garantit i certificat pot representar la possibilitat de consumir un producte fresc, produït amb criteris de respecte al benestar animal i al medi ambient, amb una alimentació natural i amb unes altes exigències de qualitat. És clar que això implica un esforç d'organització dels productors i una capacitat d'organitzar la comercialització. Però val la pena.
La carn de porc representa a l'Estat espanyol prop del 60% del total del consum càrnic. En l'àmbit mundial també és la carn més consumida, amb un 39%. Es tracta d'una producció ramadera en la seva majoria de caràcter intensiu que ha tengut un increment constant (el 2006 n'hi havia 25 milions de caps i es produïren 3.200.000 tones de carn). Malgrat tot, a l'Estat espanyol hi juga un paper important el porc ibèric, criat en règim extensiu i semiextensiu (8% dels porcs), i a les Illes Balears comptam amb una raça pròpia diferenciada que és el porc negre.
Pel que fa als hàbits de compra, a hores d'ara la major part de les compres es fan a supermercats i hipermercats (prop d'un 55%) i les compres a les carnisseries tradicionals representen un 35%. L'autoconsum, les nostres tradicionals matances, encara hi juga un paper, però amb una clara tendència a la recessió (el 10% restant).
Els augments dels preus dels pinsos han fet aparèixer una situació de crisi oberta dins la ramaderia porcina. A això s'hi ha d'afegir la tendència dels preus pagats als ramaders a baixar: mentre que el 2006 hi va haver una mitjana de preu d'1'15 euros per quilogram viu de porc d'engreix, el 2007 la mitjana va ser d'1'04 euros. Es calcula que per cada porc venut el ramader hi perd uns 20 euros. Aquesta situació planteja, segons l'Associació Ancoporc, la possible desaparició d'entre un 30 i un 40% de les explotacions.
A les Illes Balears la producció de carn de porc es troba en una crisi greu que es desenvolupa al llarg de la dècada dels 90 del passat segle. Mentre que l'any 1992 es varen produir 8.000 tones de carn de porc (el 1986 se n'havien produïdes 7.000) el 1999 ja sols eren 7.000 i el 2003 ja eren 5.200 tones. Es pot dir que la consolidació d'una Sobrassada de Mallorca feta sense carn de porc de Mallorca ha representat una passa de gegant en la destrucció de les explotacions porcines de l'illa, però no ha estat l'única causa del procés de crisi: la dependència dels productes alimentaris duits de fora fa que la insularitat graviti com una feixuga llosa sobre aquesta producció ramadera.
N'hi ha que voldrien que la carn de porc fos estandarditzada i igual, com a pur producte industrial, arreu del món. Però aquesta no és la realitat: a l'inrevés, la qualitat juga un paper essencial en la producció càrnica i també en la porcina. No s'ha de confondre la nostra situació actual, en la qual les produccions càrniques locals no han aconseguit entrar gaire en processos de certificació de qualitat, amb la situació que seria necessària i que és possible. Valoritzar la carn de porc implica, entre altres coses, fer incidència en elements gustatius, de traçabilitat, d'alimentació, de nutrició i salut.
A França hi ha 13 identificacions de qualitat en carn de porc i 26 referides a productes xarcuters elaborats amb porc. A Portugal s'ha potenciat molt el porc de l'Alentejo, que disposa d'una Denominació d'Origen, i la producció ecològica també va fent el seu camí. Les mesures de bona comercialització i de foment de la qualitat són les úniques que poden millorar la posició econòmica dels ramaders. És per això que la diferenciació d'un porc i una porcella com a Porc Mallorquí Selecte ha estat i és una opció per a la ramaderia mallorquina. Fins ara aquesta iniciativa ha tengut molt poc suport institucional, pràcticament gens, però la nova situació induïda per l'augment de preus dels cereals ens posa davant la necessitat d'activar aquesta identificació i fer-la més present entre els consumidors.
