Aquells que tenim el privilegi de poder expressar la nostra opinió de manera pública tendim a fer-ho massa vegades en negatiu. Als mitjans de comunicació i als que hi escrivim ens sol cridar més l'atenció allò que no ens agrada que allò que ens agrada.
Aquests mesos de concreció del canvi polític a les Illes Balears els hem viscut amb expectativa, amb qualque mínima alegria, amb qualque decepció i, sobretot, amb esperança.
Un servidor ha comentat en diversos fòrums que pensa que les reformes i canvis van a un ritme excessivament lent, però avui m'agradaria comentar el ràpid i eficient canvi que s'ha produït a la televisió i ràdio públiques de les Illes Balears.
Crec que els nous gestors dels mitjans de comunicació pública han sabut fer el gir que demanava una majoria social, adaptar-los a la legalitat vigent, dotar-los d'un contingut que els confereix sentit i arrelar-los al país al qual pertanyen.
Intuesc que el canvi no haurà resultat -per ventura hem de dir no està sent- fàcil de dur a terme. Si l'herència que han rebut els nostres governants és esperpèntica, la que reberen els directius d'IB3 era per partir corrents. Els directius televisius han sabut fer els canvis necessaris i executar-los amb celeritat.
Els que formam part de l'entitat capdavantera en la demanda d'una televisió autonòmica per a les Illes Balears, començam a experimentar una sensació propera a l'orgull en veure la televisió que som capaços de fer des de la nostra terra.
Fa més de vint anys, arran de la campanya «Volem veure TV3, ara», molts ciutadans i col·lectius vàrem demanar públicament la creació d'una televisió autonòmica de Balears que fos la insígnia del nostre país i que reflectís el bategar diari de la terra.
Aleshores, el mes de maig de 1985, el Parlament aprovà la creació de l'Ens Públic de Ràdio i Televisió de Balears, un dels principis cabdals de la programació del que havia de ser «la defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, així com la promoció i difusió de la seva cultura i la seva llengua». Uns anys després, la Llei de normalització lingüística fixà com a objectius el foment de l'ús de la llengua catalana a tots els mitjans de comunicació social i establí que el català de Balears ha de ser la llengua usual a les emissores de ràdio i televisió públiques de l'arxipèlag.
També la Llei de ràdio i televisió de Balears palesa que una RTV pública en català és un instrument essencial per «crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per a tots els ciutadans».
A IB3 les coses no s'havien fet bé i no s'havien fet d'acord amb el marc legal. Els actuals dirigents estan recuperant el temps perdut. Estan bastint una programació que compleix el mandat legal i estatutari de promoure la llengua pròpia i oficial del país, amb uns criteris d'ús lingüístic semblants als canals TV3, 33-K3 i Punt 2 de les comunitats germanes, Catalunya i el País Valencià.
La Llei també preveu el respecte a la llibertat d'expressió, l'objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions i la seva separació nítida de l'opinió, el respecte a l'honor i a la vida privada de les persones -excloent-hi, per tant, el telefems-, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, religiós, social i cultural. I és just reconèixer que en la nova etapa d'IB3 s'ha avançat molt en tots aquests aspectes.
Evidentment hi ha coses que no ens agraden, però ja les direm un altre dia. I sobretot, hi ha molts reptes immediats. Facilitar i estimular la seva recepció fora de les Balears n'és un. IB3 s'hauria de rebre a tot el Principat de Catalunya i al País Valencià. Atendre les reivindicacions dels treballadors n'és una altra.
Crec que, si més no en qüestions televisives, podem dir sí que era això.
Tomeu Martí i Florit, periodista
