Un debat orfe de l'autor intel·lectual

El debat sobre l'estat de l'autonomia no és que hagi estat fort ni fluix, intens o relaxat, d'alt o baix nivell. Això és igual a l'hora de jutjar la tasca d'un Govern que fa cent dies i busques que és al poder. No és això. En realitat va ser un debat orfe de Jaume Matas. L'anterior president de l'Executiu i cap de llista del PP a les passades eleccions ha partit cap a Amèrica a dedicar-se a l'empresa privada quasi sense donar explicacions. A partir d'aquesta premissa, quin debat volíeu? Si Matas hagués quedat al seu lloc, al capdavant del seu partit i defensant la seva gent, encapçalant l'oposició, ahir s'hauria produït un gran debat. Un frec a frec notable entre els dos galls de la política balear. Però de quina política estam parlant si qui fins fa pocs mesos era el líder indiscutible i indiscutit de la dreta illenca s'ha establert a Washington amb periòdiques passades per Miami? Quin debat de l'autonomia es pot esperar amb aquest antecedent? No és que Matas hagi dimitit. És que no li hem tornat a veure el pèl ni li hem tornat sentir la veu. I el que és pitjor: ni en el seu propi partit en saben res de seriós. Matas ha fugit a l'estil de Billy el Nin un cop haver assaltat i desplomat un tren del Far West. Així com estan les coses, massa bons al·lots foren ahir els portaveus dels partits de centreesquerra en les seves avorridíssimes intervencions de suport crític a Antich. Haurien pogut fer un festival amb la fugida de Matas. Per la seva banda, Antich es limità a fer un enfilall d'ironies i a afirmar que el seu executiu continua investigant uns comptes públics que no quadren ni amb calçador.